Adéu a una actriu infatigable

Era una actriu de les que sempre tenien alguna cosa a dir. Fos a la cartellera de cinema, al teatre o bé en les sèries de televisió. D'una dilatada carrera artística, va sovintejar Adolfo Marsillach (1928-2002) així com altres actrius com Núria Espert (que aquests dies actua, enèrgica, al Lliure fent El rei Lear, als seus 80 anys) i gent de moltes altres generacions. Era constant la seva presència, darrerament en sèries com Siete vidas (1999-2006), Los quién i El internado

Amparo Baró va morir ahir a l'hospital Puerta de Hierro, on estava ingressada com a conseqüència d'una llarga malaltia. El seu últim treball escènic va ser Agosto (2011) al Centro Dramático Nacional. Aquell era el seu retorn al teatre després de 12 anys allunyada de l'escena. Com ja va succeir amb la versió catalana (Agost, dirigida per Sergi Belbel al TNC), va ser tot un fenomen. També Anna Lizaran (1944-2013) es va acomiadar, sense saber-ho, dels escenaris amb el paper de mare possessiva que va idear Tracy Letts.

La mort d'Amparo Baró ha deixat a mitges el rodatge de La puerta abierta, de Marina Seresesky, la història d'una filla i una mare prostitutes, que estava rodant amb Carmen Machi. Gerardo Vera ja tenia el seu sí per a un nou projecte teatral, que s'havia d'estrenar al setembre a l'Arriaga de Bilbao: María Kowalska, la història de una supervivent del gueto de Varsòvia.

Les mostres de condol dels companys de professió van ser constants al llarg de tot el dia. Machi recordava, precisament, el treball a Agosto. També l'actriu Àngels Gonyalons va definir d'“honor” haver treballat amb ella a la sèrie de televisió Quart segona. Paco Mir va dirigir-la a Pel davant i pel darrere. Ahir el membre de Tricicle (amb Joan Gràcia i Carles Sans) destacava el seu ofici, com els actors que han anat aprenent funció a funció. Tricicle presentaven ahir precisament la seva temporada a Madrid i no van obviar un record per a l'actriu, tot recordant també les seves aparicions al mític Estudio1. Emilio GutiérrezCaba se'n va acomiadar ahir al vespre, al tanatori, tot recordant haver participat en el seu primer espectacle, al 1957 a Barcelona. Afectuosament la va integrar en “la família dels còmics”.

També el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va voler sumar-se ahir al condol i va destacar la seva carrer en el cine i la televisió dels últims anys. El conseller va destacar la llarga continuïtat i solvència la va situar entre “una de las grans actrius del cinema espanyol i català, una brillant professional que ha destacat en una gran varietat de gèneres, que van des del teatre clàssic al d'autor, passant, de forma molt reeixida, pels registres còmics”.Mascarell va recordar que Baró va estar entre els “bons professionals” del teatre i cinema català “que es van convertir en un referent a Madrid, i van donar forma a un cinema i un teatre de gran qualitat que es va expandir els anys seixanta, setanta i vuitanta”. També el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va lamentar la mort de l'actriu, de qui va lloar la “simpatia, proximitat i qualitat humana”.

Baró va debutar el 1957 al costat de Marsillach a El burlador de Sevilla y convidado de piedra. Segons dades disponibles al Museu d'Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre, Amparo Baró tenia companyia pròpia el 1966, amb la qual va representar La niña boba de Lope de Vega al Teatre Candilejas de Barcelona.

Però des del 1999, Baró es va fer popular a partir del seu personatge de la Sole a 7 vidas. Entre els seus errors hi ha haver refusat la invitació de Pedro Almodóvar perquè participés en Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980). Potser per això, ja mai més el director manxec li va tornar a proposar ser una chica Almodóvar. En tot cas, s'havia reconciliat amb el cinema amb Siete mesas de billar francés (2007).

Baró, amb més de 55 anys de carrera, només volia pujar a escena si tenia garanties de tenir prou força; no volia acomiadar-se arrossegant-se: “Morir en un escenari em sembla una grolleria i un horror”, sentenciava.