etcètera
David Paloma
Gossos que es banyen
Un pare pregunta al seu fill si l'ajuda a banyar el gos. “És clar, pare”, respon el nen. Més li hauria valgut assentir amb el cap, pobre nen
Dos articles que Joan Solà va publicar el desembre del 1990 al Diari de Barcelona amb el títol Sisplau van assentar els arguments a favor d'una grafia que aleshores sorprenia molt més que ara. Sisplau ja no era una construcció sinó una gramaticalització; ja no eren tres paraules (si us plau) sinó una. Coses de la llengua: si s'utilitza, i quina sort que s'utilitzi, tard o d'hora canvia. També diré que hi ha grans lingüistes, com Josep Ruaix, que defensen que el procés de gramaticalització no s'ha consumat i que, per tant, “la normativa gramatical més aviat ha de frenar les tendències evolutives” (i escriure, doncs, si us plau).
Gairebé vint anys després d'aquells articles, Joan Solà en va recollir molts d'altres en el llibre Plantem cara, al principi del qual va escriure una nota en què, entre altres observacions, va explicar que feia un “primer intent de distingir sistemàticament és clar (molt poc usual) d'esclar”. Aquesta és una gramaticalització que equival a i tant, evidentment, per descomptat... En canvi, és clar (dues paraules) és una simple construcció copulativa: s'hi poden intercalar elements, els temps verbals poden canviar i, a més, hi pot haver subjecte. Solà va fer aquesta distinció amb l'ajuda d'Albert Pla i de Neus Nogué, i l'esclar ha fet fortuna en la llengua estàndard.
Precisament Albert Pla, lingüista de l'Ara, va partir el 10 de gener d'un diàleg d'un conte infantil per criticar la grafia és clar en un cas de gramaticalització. Un pare pregunta al seu fill si l'ajuda a banyar el gos. “És clar, pare”, respon el nen. Més li hauria valgut assentir amb el cap, pobre nen: als ulls de l'autor dels tastos de català, l'ús de la grafia és clar, en aquest cas, “diu molt del desconcert professional del món editorial català”. Molts mitjans escriuen esclar i segurament fan ben fet, però potser també és bo ensenyar al nen que la seva pronunciació relaxada prové de l'original és clar. Em sembla, fins i tot, que és un encert. Pare i nen trobaran és clar en el diccionari, però no esclar. És clar que, mentrestant, el gos que han de banyar s'esperarà.