Patriota de Brooklyn

Pocs autors han suscitat una controvèrsia tan gran en la cultura contemporània com Henry Miller. Censurat a Amèrica i alliberat a París, a Catalunya vam tenir la sort de rebre'l gràcies a Aymà –en traduccions del seu fidel i lleial Jordi Arbonès– que va publicar Primavera negra. Només es podia trobar en edicions argentines i directament en les franceses. Tampoc entre els escriptors no va aconseguir unanimitat perquè molts li han perdonat la vida pel seu estil brusc i directe, d'anar al gra. Alguns, però, mai no ens cansarem de llegir Miller i de recordar com el llegíem: travessant Andalusia rumb del servei militar; perduts per les muntanyes del Rif o de l'Atles; en un racó dels primers pisos llogats entre mil persones extravagants o en un bar del barri xino després d'haver aconseguit un exemplar en un quiosc de la Rambla –sí, sí, en venien llibres de debò!!!–. Per aquest motiu m'ha fet il·lusió rebre una novetat de Navona amb un inèdit,El puente de Brooklyn, en una versió impecable de Carlos Manzano, que ja havia presentat les traduccions històriques a Alfaguara, reeditades i ampliades a Edhasa. En castellà, però, ja n'havia sortit als anys seixanta una edició a l'argentina Siglo XX, però tant és. El volum conté un grapat de contes i alguna nouvelle, amb el millor Miller, el més despullat i sincer: el que menjava, cardava i llegia apassionadament, sense preocupacions, deixant enrere les rutines i obrint-se al lector com el seu millor amic. Navona també ha incorporat un pròleg del poeta Kenneth Rexroth, beatnik i introductor a Occident de la poesia xinesa. El poeta fa una gran anàlisi de la literatura de Miller, real i verídica, davant de la immensitat dels llibres convencionals, “tan poc semblants a la vida com una partida d'escacs”. Només pel pròleg ja val la pena comprar el llibre. Miller i Rexroth són uns colossos de la vida i la literatura.