Quan mataven pels carrers

Les germanes Conxa i Núria, de família obrera, s'endinsen en la vida adulta en la Barcelona convulsa de començaments del segle passat, quan la lluita de classes segregava pólvora arreu que era contraatacada pel pistolerisme patronal més venjatiu i provocador. La revolta de les lleves que va generar la Setmana Tràgica canviarà el destí de les dues noies: els seus pares seran innocents víctimes del conflicte mentre les filles lluiten a les barricades. Una orfandat que accelerarà la pèrdua de la innocència i decidirà el destí futur de les dues adolescents.

Mentre la Conxa opta per la lluita armada anarquista com a mitjà per enfrontar-se a la societat classista que explota la classe treballadora i discrimina la dona, la Núria descobreix el plaer de la lectura i la formació cultural com a mitjà per transformar la societat d'una manera més justa. Aquestes dues decisions contraposades separaran les relacions entre les germanes, que optaran per camins diferents irreconciliables. Els vaivens del destí les tornaran a apropar en el desenllaç final, tan sorprenent com emotiu a La noia de la biblioteca.

Un capital important del relat són els protagonistes, potser massa caracteritzats, però que arrodoneixen la història. A més de les dues germanes amb una personalitat peculiar, trobarem personatges secundaris que no ho seran gens, de secundaris. Destaca en aquest aspecte la viuda Amèlia, que dirigeix sense pietat una gran fàbrica tèxtil, s'enfronta als treballadors sense contemplacions de cap mena i exigeix obediència al seu fill Eudald, bojament enamorat de la Núria. En contraposició ens trobem l'amant de la Conxa, un dirigent anarquista fins al moll de l'os. Però el personatge més ben caracteritzat és Àngel Rius, un pèrfid vividor sense entranyes, capaç de les accions més descarnades per engreixar la seva bossa.

Aquesta fauna humana es mou en una societat que lluita també per ser capdavantera en modernització i progrés, ajudada per una renovació cultural que comença a arribar a totes les capes de la societat. La creació de la Biblioteca de Catalunya al Palau de la Generalitat n'és l'exemple més clar, així com la tasca que porta a terme Prat de la Riba. En aquest aspecte destaca també la influència de la biblioteca popular, coneguda com La Cultura, de Francesca Bonnemaison, i les tertúlies literàries de Carme Karr, que influiran bàsicament el procés d'emancipació femenina, personatges que també ronden a la novel·la.

La noia de la biblioteca planteja un encreuament d'històries que es van enllaçant i que generen una trama ben teixida, amb un llenguatge planer, directe, incisiu i amb canvis de ritme sorprenents. Un reguitzell de petits detalls ornen la narració, completant un retaule d'una Barcelona pròspera, capdavantera i conflictiva a la vegada. El seny i la rauxa entrellaçats. La ciutat que inicia un canvi profund que l'encamina a consolidar un estil i una forma de viure que ha deixat petjada centenària.

Una meritòria novel·la històrica que ajuda a comprendre amb més precisió l'atmosfera quotidiana de la Catalunya de fa un segle i a la vegada enriqueix la producció de l'escriptora. Núria Pradas, que ha publicat ja una quarantena de llibres, la majoria infantils i juvenils, també ha tret aquesta tardor la novel·la Nebbia, ambientada a Venècia i la Toscana italiana al segle XVIII. Un relat humà en què també els personatges femenins són protagonistes.