De Bombai als Gaudí
‘Rastres de sàndal', millor pel·lícula en català, és el resultat d'anys d'esforços i ha tingut èxit de públic, però encara “no acaben de sortir els números”
“La gent surt de veure-la al cinema molt millor de com hi ha entrat”, diu Anna Soler-Pont
“Ens juguem set anys de feina en tres dies”, comentava nerviosa Anna Soler-Pont, productora, coguionista i ànima de Rastres de sàndal, just abans d'estrenar-la, a finals de novembre passat. Però l'aposta ha estat guanyadora. Diumenge a la nit van tornar a patir una estona a la gala, però van acabar ben contentes. Ho recordava ahir en una entrevista amb El Punt Avui: “Quan no li van donar el premi a l'Aina Clotet, ens vam desinflar bastant, pensàvem que ens n'aniríem amb les mans buides. El premi a la millor pel·lícula va ser una sorpresa, ens va fer molta il·lusió.”
Va ser un únic premi, però tot l'equip, que té un alt percentatge de dones, el sent com a seu. “El premi a la millor pel·lícula és un premi a totes les categories: la direcció, la música, el càsting. Tot és la pel·lícula.”
El guardó s'afegeix a la bona acollida del públic, però encara no n'hi ha prou. “Estem molt contents, la resposta ha estat boníssima, el que passa és que des del punt de vista empresarial, si la gent no va massivament al cinema, no acaben de sortir els números.” Isona Passola ja va expressar en el seu discurs durant la gala la manca de públic que pateix el nostre cinema. Anna Soler-Pont, que ha finançat Rastres de sàndal a través de la seva productora Pontas Films, hi està d'acord: “Si els catalans no anem massivament a veure molt més cinema en català, acabaran fent-se molt poques pel·lícules, no és rendible.”
La pel·lícula ha estat dirigida per Maria Ripoll i es va rodar entre Barcelona i Bombai. Narra la història de dues nenes índies separades de molt petites. Una es queda a l'Índia i esdevé una actriu famosa (Nandita Das), i l'altra és adoptada per una família catalana (Aina Clotet).
Què hi trobarà el públic que la vagi a veure? “M'agafo a les paraules d'alguns crítics i del públic: la gent surt del cinema molt millor de com hi ha entrat –diu la productora–. Això m'agrada molt, vol dir que la gent s'emociona, somriu, es relaxa, pensa, recorda. I el cinema està fet per això, per crear emocions.”
La pel·lícula fa deu setmanes que és en la cartellera. “Ens acaben de donar la magnífica notícia, i això és un altra gran premi, que hi ha sales que l'han demanada per posar-la aquest divendres. Es reposarà a Barcelona, Tarragona, Lleida i altres lloc. Dijous sabrem a quants llocs es reposa, crec que seran molts més”, diu la productora. El mes de març sortirà en DVD i a la plataforma de cinema en línia Filmin.
