La memòria desestructurada

A No confíes en nadie –Before I go to sleep– trobem una escriptora de més de quaranta anys, Christine Lucas –Nicole Kidman–, que va tenir un accident de cotxe i que té problemes d'amnèsia. Cada nou dia no recorda res del precedent i el seu marit –Colin Firth– li ha d'explicar qui és, com ha arribat fins aquí i quin va ser el passat. La dona s'apunta tot allò que ha fet, filma alguns moments de la seva vida i visita un psicòleg que li dóna determinades pistes. Tot sembla normal fins que en un moment sorgeix la teoria de la conspiració. Tot és conflictiu i la paranoia que posa en evidència el títol castellà acaba complint-se.

Rowen Joffe –fill de Roland Joffe, l'autor d'Els crits del silenci i La missió– adapta un best-seller de S.J. Watson que, com bona part dels llibres que tenen més èxit, juga amb l'espectador, proposa un seguit de cops d'efecte i acaba mostrant una altra veritat diferent d'aquella de l'inici. La pel·lícula no és aliena a aquesta lògica, però ho redueix tot a una situació una mica més elemental, de manera que qualsevol espectador que hagi vist films actuals d'intriga pot suposar tot allò que anirà passant. Els trucatges del guió són fàcils de posar en evidència i l'emoció corre el risc de caure en rutina davant d'un excés de situacions previsibles.

Encara que les sorpreses són anunciades, cal dir que Rowen Joffe té el mèrit d'haver realitzat una obra poc pretensiosa. És més una obra d'intriga fidel a les coordenades del gènere que a una reflexió pretensiosa sobre els efectes de la memòria. No confíes en nadie és més propera a determinats thrillers psicològics dels anys seixanta o setanta, com ara Terror cec, de Richard Fleischer, que als exercicis postmoderns a la manera de Memento, de Christopher Nolan. El seu caràcter d'obra poc pretensiosa però efectiva resulta un element de redempció. En el fons explica l'eterna història d'una dona presonera enmig d'un món ple d'homes, que és manipulada i convertida en una altra persona diferent d'allò que ella veritablement és. Els fantasmes del passat ressusciten en el seu present i porten cap al descobriment d'alguna pretesa veritat amagada. De totes maneres, entre les possibles lectures de No confíes en ella n'hi ha una que pot resultar més curiosa i perversa. La pel·lícula de Rowen Joffe és el primer film que Nicole Kidman estrena després del desastre de Grace de Mónaco, d'Oliver Dahan, en la inauguració de Canes. El fet que interpreti una dona que es desperta oblidant-ho tot d'allò que ha fet, pot tenir a veure amb el desig de la mateixa actriu d'oblidar el desastre. De tota manera, això no són més que simples especulacions de la crítica.