Un tomb en la vida per Sant Valentí

Potser per l'escassa producció de comèdies romàntiques al nostre país, encara no n'hem vist d'ambientades per Sant Jordi, amb llibres i roses amunt i avall. Per Sant Valentí, en canvi, la festa dels enamorats a mig món, hi ha una forta tradició del cinema anglosaxó d'històries d'amor que comencen o culminen el 14 de febrer. Coincidint amb aquesta festa, que se celebra demà, se n'estrena una de belga, parlada en flamenc, que es titula Brasserie romantic. El debutant Joël Vanhoebrouck va dirigir el 2012 aquest film, una comèdia amb tocs d'humor negre, escrita i produïda per Jean-Claude Van Rijckeghem (Oxygen). L'estructura és ben coneguda, i no fa gaire n'hem pogut veure un exemple català, Menú degustació, de Roger Gual. Es tracta de reunir una sèrie de comensals en un restaurant, per alguna ocasió especial, i explicar les seves històries d'amor. Com si fos un teatre, veiem els protagonistes a l'escenari (el menjador) o darrera els bastidors (la cuina) i el menjar actua com a catalitzador dels sentiments. Res com una menja exquisida, regada amb un bon vi, perquè es desfermin les emocions, o per trobar el coratge per fer un pas endavant i declarar l'amor etern a la parella.

La pel·lícula es divideix en capítols, de l'entrant a les postres. Pascaline (Sara De Roo), acompanyada del xef Angelo (Axel Daeseleire), porta el restaurant Brasserie Romantiek, on se citen nombroses parelles. A mesura que transcorre la vetllada, anem coneixent els personatges: la seva personalitat, la seva cara fosca, la raó per la qual són allà en aquell precís instant. I, com el menjar, que barreja dolç i salat, trobarem moments i diàlegs còmics i seriosos, frívols i reflexius, alegres i amargs.