etcétera
david paloma
Pompeu Fabra
U
Un dels seus biógraphs, Josep Miracle, explica que Fabra se hauría fet dir Joan, si'l
Mestre 'gués pugut triar lo nom
Un día com avuy, peró de 1868, nasqué Pompeu Fabra. Fou á Gracia, allavors municipi independent, en una caseta prácticament ayllada qu'hi havía á la travesera de Dalt, cantonada ab lo carrer de Larrart. Allavors aquests carrers no egzistian. Avuy tampoc egzisteix la caseta.
Un dels seus biógraphs, Josep Miracle, explica que Fabra se hauría fet dir Joan, si'l Mestre 'gués pugut triar lo nom. Mes lo padrí es qui ho decidí: Pompeu y punto (en realitat, batejáran al Mestre á la parróquia de Santa María de Jesús de Gracia ab los noms de Pompeu, Antoni y Ramon). Ni los pares ni las dos germanas no 'l van anomenar may Pompeu; ni tampoc Antoni ni Ramon. Ni Joan. En familia, Pompeu Fabra era lo Peiu.
Quan Pompeu Fabra tenía 6 anys, la familia se va trasladar á viure al número 87 del carrer Gran de Gracia. Se veu que fou per seguretat. Lo seu pare havia estat alcalde republicá de Gràcia y algú de ideas contrarias l'agredí an aquell descampat qu'era la travesera de Dalt. La familia decidí mudarse.
Quan Fabra tenia 7 anys la familia aná á viurer al carrer de la Diputació (avuy en día es el número 297), entre Claris y Lluria, per recomenació de Bartomeu Galí, futur cunyat de Pompeu Fabra. L'any següent tornáran á cambiar de pis: Lluria, 46.
Quan Fabra tenía 15 anys hi hagué una altra mudansa: ara al carrer de las Molas, 1, 1er pis, fent cantonada ab lo carrer de Condal. Es an aquest pis ahont Fabra enllestí el Ensayo de gramática del catalán moderno, qual desá an un calaix. Tenía 17 anys; menos, segons algún biógraph.
El catalá de aquell temps era, poch si fa no fa, així. Ab aqueixas formas que segurament vos hán suptat. De fet, qui escrivía en catalá ho feya, an lo millor dels casos, partint de models ortográphics diferents, lo que donava un resultat anárquich. No hi havía un sistema respectat. Y aixó que de intents no 'n faltavan. En 1884 los erudits de la Reial Académia de las Bonas Lletras publicáran una ortografia catalana. Un Fabra adolescent els ho va deixar escrit: an aquella ortografia s'hi havian de fer moltas innovacións.
