No som tan lluny
eva pomares
Sr. Postu, reivindicació lleidatana amb humor
Amb milers de seguidors a les xarxes, el popular personatge estrenarà llibre aquest Sant Jordi
Estimaràs la Seu Vella per sobre de totes les coses. És el primer dels Deu Manaments del Sr. Postu, un personatge amagat rere una màscara de Spiderman a qui diàriament segueixen 30.000 persones a través de les principals xarxes socials. A través de l'humor, explora la l'actualitat lleidatana mitjançant l'autoparòdia i, també, fa una reivindicació genèrica dels costums, els trets culturals identitaris i la quotidianitat de la plana de Ponent.
El Sr. Postu va debutar el juny del 2013 a les xarxes, tot adaptant l'estil de Postureo a l'actualitat lleidatana. “Tenim un sentiment de zona oblidada i volia reivindicar lo nostre: la fruita, l'horta, els cargols, el cel, la Seu Vella... L'humor genera estima per lo propi”, afirma el Sr. Postu. Decidit a amagar la identitat per “comoditat, seguretat i per no atribuir-me com a èxit personal les campanyes solidàries”, la pressió dels fans l'ha portat a sortir del món virtual. La primera #Postuparty va aplegar 1.500 persones en una sala de festes. Però no tot han de ser gintònics i floretes de seguidores, les posturetes. Part de la recaptació va per finalitats benèfiques: “Vaig tenir por que el missatge, al final, fos massa banal i sempre he tingut inquietuds per fer tasques de voluntariat...” Així, ha dissenyat sis xapes simpàtiques, que es venen a benefici de vuit entitats benèfiques. Estan dedicades a les popes (pits en dialecte de ponent), bigotis, boira, peluts, aplec... El Sr. Postu va reblar el clau de l'èxit mediàtic el setembre passat, durant la Fira de Sant Miquel. Després d'un estiu pèssim per a la fruita lleidatana a causa del veto rus, la seva campanya #FruitadeLleidaChallenge convidava tothom a fotografiar-se clavant queixalada a una peça i penjar-ho a les xarxes. A la foto, s'hi van sumar des del president Artur Mas a la ministra d'Agricultura o el tennista Albert Costa. Més saludable que abocar-se a sobre una galleda d'aigua gelada per una bona causa, també és. “El Sr. Postu adapta idees i hi dóna el tomb, amb una visió de la realitat molt particular”, afirma l'editor Jaume Graus. Però existeix un humor lleidatà? Segons el Sr. Postu, “sí, però no és diferent del de la resta. Està arrelat aquí: a una ciutat petita –però la millor del món!–, i relacionat amb el món rural”.
“No ens fan prou cas”
El pròxim Sant Jordi, Editorial Fonoll editarà el llibre Sóc de l'Oest. Dues-centes planes recolliran l'encara breu, però feliç, història de #PostureigLleida. Hi inclourà una selecció de posts, piulades i comentaris dels perfils, amb contextualitzacions del mateix Sr. Postu. Editorial Fonoll comparteix amb el Sr. Postu el “sentiment real que a Lleida no ens fan prou cas des de la resta de Catalunya. I després diuen del centralisme madrileny...” Nascuda el 2006 a Juneda (les Garrigues) i propietat de tres socis, Editorial Fonoll publica una desena de llibres anualment. Té col·leccions d'estudis locals, cuina comarcal, narrativa, poesia i és una de les impulsores del projecte Mediterrània –ara aturat per la crisi– de traducció d'obres conjuntament amb editorials sardes i corses. “Ens costa molt arribar a les llibreries barcelonines, miren d'on és i consideren que un llibre lleidatà no ha de fer-hi res allà...” L'any passat, però, un llibre editat per Fonoll va situar-se com el més venut a Lleida per Sant Jordi i el vuitè de no-ficció a la llista nacional. Lo lleidatà és fàcil va vendre 4.500 exemplars i, enguany, s'imprimirà la tercera edició. Aquest diccionari lleidatà-català també poua, amb un toc d'humor, en la reivindicació de la terra lleidatana. “Atribuïm l'èxit al fet que la gent de Lleida volem fer sentir la nostra veu i que no es perdin les nostres paraules. Abans, passàvem la Panadella i hi havia gent que dissimulava l'accent”, assegura Graus. El llibre els ha “obert algunes portes”, fins i tot a la capital.
L'editorial confia repetir l'èxit amb el Sóc de l'oest. El Sr. Postu afirma: “Ara mateix, el país té necessitat de riure's d'ell mateix. En aquests moments de crisi, intento transmetre missatges positius. Aportar-hi somriures.”