Nou bateig literari de Fañanàs amb padrins de luxe

A la flamant nova biblioteca que porta el nom d'un gironí admirable, Carles Rahola, ahir va tenir lloc la primera presentació d'un llibre casualment dedicat a un gironí menyspreable, l'inquisidor Nicolau Eimeric (1320-1399). Ho va ressaltar un dels padrins d'aquest bateig literari, Joan Manuel del Pozo, a l'hora de beneir aquest nou fill de Miquel Fañanàs –el 21è llibre en 32 anys de trajectòria literària–, titulat El gran inquisidor (Columna). “La novel·la més llarga però, sens dubte, més complexa que he fet”, va reconèixer l'escriptor gironí davant un auditori pràcticament ple. Una novel·la, com va definir l'altre padrí de l'acte, Pere Freixas, “cent per cent factoria Fañanàs” i que, per tant, recrea “amb rigor històric i molta documentació” la vida d'aquest home marcat per una vida turbulenta i sobretot per una desmesurada ambició, en el seu cas canalitzada a través del poder religiós i convertint-se en inquisidor general de la corona catalanoaragonesa.

De fet, Eimeric, és un personatge que ja apareixia com a secundari a la seva anterior novel·la, La bruixa de pedra, amb la qual va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica i que aquí, Fañanàs, en fa un retrat creïble del personatge, “no real, sinó realista”, com va remarcar Del Pozo. Per contextualitzar l'obra i l'època que va viure Eimeric, l'historiador de l'art Pere Freixas va oferir una llarga però amena dissertació sobre el patrimoni artístic en què està ambientada la novel·la, que va qualificar de “rica en imatges” i, per tant, apta per gaudir d'una adaptació cinematogràfica. És així com els presents vam descobrir els espais per on transita la història, des del convent de Sant Domènec, on s'inscriu bona part de l'argument, fins al panteó reial francès de Saint-Denis a París, el palau papal d'Avinyó, passant pel Saló del Tinell de Barcelona.

El filòsof Joan Manuel del Pozo va destacar per la seva part el caràcter circular de la novel·la, que comença i acaba amb l'agonia i mort de Nicolau Eimeric al convent gironí, que de seu d'inquisidors ha passat a ser seu de lliurepensadors sent com és actual Facultat de Lletres de la UdG. Precisament a la Universitat de Girona es conserva el Directorium inquisitorum d'Eimeric, “un autèntic manual de l'inquisidor, un llibre sistemàtic de com perseguir culpes i heretges i com aplicar mètodes de tortura per aconseguir la confessió”, referenciat a l'obra. Aquest també va destacar que és una novel·la “intrigant”, en el sentit que conté dosis d'espionatge, traïcions, crims, sexe, conflictes polítics i –amb ecos d'Eco– discussions teològiques. Tot narrat amb un estil “àgil i ràpid” per fer digerible la història sobre aquest “gironí menyspreable” que acumula –i multiplica– el saber a favor d'un poder autoritari.