art & CO
pilar parcerisas
Misèries patrimonials
El món local
El patrimoni és un dels deures pendents d'aquest país. No tot és digne de ser patrimoni públic, però les energies i els diners que s'hi destinen són ridículs i no només ara que estem en crisi, sinó que en èpoques de vaques grasses les polítiques patrimonials han estat de molt baix nivell i econòmicament mal dotades. Quan aquest fet s'extrapola al món local, als museus i arxius de La Catalunya ciutat(s), les misèries són encara més acusades. I després ens vantem que Catalunya és culta al mateix temps que ens queixem que el patrimoni se'n va cap a altres bandes. Potser la manca d'un estat propi ha fet que les nostres famílies amb patrimoni confiessin poc en la gestió del que és públic. Les donacions són escasses, i les compres patrimonials que fa la institució encara ho són més. El súmmum de la nostra incultura és en l'àmbit dels documents, perquè, finalment, són papers. I si els papers de la cultura no tenen rèdit polític, com ara els de Salamanca, no existeixen com a patrimoni.
El silenci institucional
Malauradament, en un país culte com el nostre que al cap de cent anys tanca el programa de biblioteques públiques, no ens podem permetre trigar cent anys més a tenir polítiques patrimonials coherents d'adquisició de documents. Per no tenir, no hi ha ni editors, com a França, capaços de treure profit dels papers en tota mena d'edicions. Però el que resulta penós és el periple institucional que algunes famílies fan per diverses institucions, visites de funcionaris inclosos dels més rellevants equipaments del país per, finalment, obtenir una manifestació d'interès que acaba amb el silenci per resposta o amb un “no tenim un duro”, quan els preus que es demanen no són cap fortuna. La conclusió és que hi ha diners per pagar estructura i nòmines a uns funcionaris que després no poden fer res.
Els ‘papers' de Rafael Sala
L'escàndol Centelles és la punta d'agulla d'un degoteig constant, menys mediàtic. Ara un altre cas: Jordi Vilà, que conserva un fons important del pintor Rafael Sala i Marco (Vilanova i la Geltrú, 1891 - Mèxic, 1927), amb una trajectòria internacional d'alt nivell (Munic, Florència, Nova York, Mèxic), té un fons amb documents com els manuscrits de la revista Themis, els escrits i publicacions catalanistes de Nova York dels anys vint, entre un material de primer interès, després d'haver rebut les visites de la Biblioteca de Catalunya, del MNAC, de la Víctor Balaguer de Vilanova, m'escriu que ja no pot esperar més a vendre aquest conjunt i mantenir-lo en un bloc, com hem recomanat el senyor F.X. Puig Rovira i jo mateixa. Ara, doncs, fugirà i es dispersarà de nou un altre conjunt.