cultura

Crònica

Perles del feminisme

Amb Patricia Arquette a l'escenari reclamant igualtat salarial entre homes i dones als Estats Units i actrius com Cate Blanchett i Reese Witherspoon encapçalant la campanya #Askhermore per aconseguir que els periodistes preguntin coses serioses a les actrius a la catifa vermella, es podria pensar que a la gala dels Oscar totes les dames van optar per un look discret i reivindicatiu. Res més lluny de la realitat. Tan sols Meryl Streep va lluir un elegant vestit jaqueta en negre en una desfilada farcida de models joia exclusius. Com no s'ha de parlar de bellesa i glamur si Lupita Nyong'o apareix amb un disseny confeccionat amb 6.000 perles per l'abans minimalista Calvin Klein? A la presentadora de la NBC li costava trobar altre tema que no fos i“I avui, com t'asseuràs?”

També Felicity Jones duia perlat el seu Alexander McQueen de princesa i Julianne Moore va canviar el seu guru Tom Ford (que havia desfilat la nit abans a Los Angeles arrossegat pel furor dels Oscar i va vestir Reese) per un Chanel de 80.000 lluentons elaborat per 27 costureres amb 900 hores de taller. Valuosíssim i un pèl fantasmagòric. Fins i tot Lady Gaga es va col·locar un Azzedine Alaïa que feia història per ser el primer cop que el dissenyador participava en els Oscar. Això sí, el va amanir amb vinagre en combinar-lo amb uns guants que van ser la diversió tuitera de la nit. Arreu apareixia rentant plats. La imatge satírica acabava d'enfonsar els intents de reivindicar una causa tan justa com la d'eliminar el sexisme en el cinema. Les xifres diuen que les dones sempre perden, però està clar que la manera de lluitar-hi no és aigualint el gran aparador de la indústria de la moda. Les actrius, molt sovint imatge de grans firmes de roba i cosmètica, són les primeres a perdre. Potser seria més efectiu igualar fent preguntes d'estil també als homes, sobretot ara que ja s'atreveixen amb l'esmòquing blanc (Benedict Cumberbatch), la llarga cabellera (Jared Leto) o a anar perfectament conjuntats amb la dona, com Eddie Redmayne...La catifa pot servir per reivindicar la reaparició d'un gran mestre com John Galliano (precisament Cate Blanchett vestia una creació seva per a la Maison Margiela molt més discreta del que ens tenia acostumats) i per recordar grans modistes recentment perduts, com Oscar de la Renta: Sienna Miller, que va faltar al front Row de la Fashion Week de Londres, va dur un disseny del seu hereu, Peter Copping. També fa possible realitzar somnis. Arquette duia el vestit que li havia fet l'amiga a qui va prometre quan eren nenes l'honor de vestir-la si algun dia era nominada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.