Contra la segregació racial

La directora Ava DuVernay revisa a Selma un fet clau dins la lluita per l'abolició de la segregació als Estats Units i per la conquesta del dret de vot dels afroamericans. Els fets varen tenir l'any 1964, quan milers de persones varen participar en una llarga caminada de cinquanta milles des de la població de Selma (Alabama) fins a la capital de l'estat, Montgomery. La marxa tenia com a finalitat protestar perquè s'havia negat el vot a les eleccions als ciutadans negres. La marxa va estar encapçalada per Martin Luther King i els fets varen tenir lloc poc temps després que el carismàtic líder hagués guanyat el premi Nobel de la Pau. En el govern dels Estats Units hi havia Lyndon Johnson, feia poc temps que havia estat assassinat Kennedy, el director de l'FBI era J. Edgar Hoover i havia esclatat el conflicte al Vietnam.

La descripció d'una marxa per assolir els drets dels negres pot recordar la gran manifestació que va tenir lloc a Washington el mes d'octubre de 1966 i que va reunir un milió d'afroamericans en la defensa dels seus drets democràtics. El cineasta Spike Lee va recrear l'esdeveniment en una pel·lícula clarament reivindicativa anomenada Get on the bus (1997). La diferencia entre la pel·lícula d'Ava DuVernay i el cinema militant de Spike Lee radica que Selma no és una pel·lícula de tesis, ni vol ser una mena d'hagiografia al voltant de la figura de Martin Luther King, sinó bàsicament una pel·lícula històrica que intenta explicar quin paper poden tenir les reivindicacions ciutadanes en les grans conquestes democràtiques.

Les estratègies polítiques que descriu la pel·lícula se centren sobretot en la conferència política que va enfrontar cara a cara Martin Luther King amb el president Lyndon B. Johnson, amb les confrontacions telefòniques que varen tenir lloc durant el procés d'organització de la marxa reivindicativa i en la visualització de la gran marxa reivindicativa sota la vigilància estreta d'una extrema dreta –controlada per la figura d'Edgar Hoover i els seus seguidors.

La marxa és el moment de catarsi de la pel·lícula, però més enllà de l'exaltació, Selma parla de les estratègies, les debilitats, les pors i la confrontació democràtica. Martin Luther King no és vist com un sant lluitador, sinó com una persona carregada de dubtes, plena de contradiccions, que necessita trobar les seves estratègies per poder arribar a convèncer a les altes instàncies polítiques perquè es pugui a dur a terme una reforma legislativa contra la segregació racial. El model cap al qual finalment s'acosta la pel·lícula seria el de Lincoln de Steven Spielberg, tenint present que les circumstàncies històriques tenien molt poc a veure. Ava DuVernay acaba realitzant una pel·lícula sincera i hàbil, amb la qual intenta obviar alguns dels nombrosos vicis inherents a les històries santes de lluita política.