Àcid sobre Hollywood

Una jove (Mia Wasikowska) arriba a Los Angeles amb alguna cosa amagada i escriu animada per a... Carrie Fisher! Coneix un conductor de limusines (Robert Pattinson, que, irònicament, es passava el dia en limusina a Cosmopolis, l'anterior pel·lícula de Cronenberg) que aspira a convertir-se en actor, però, de moment, només aconsegueix fer d'extra. Un nen (Evan Bird) és una estrella que, a la manera de Macaulay Culkin i més recentment Justin Bieber, està condemnat a ser-ho de manera efímera i a la drogoaddicció. El seu pare (John Cusack) és una mena de psicòleg-massatgista convertit en un guru terapeuta del món de Hollywood. I, sobretot, hi ha una actriu a la maduresa (Julianne Moore) que aspira a un paper amb possibilitats d'Oscar en el remake d'un film que, fent-hi el mateix personatge, havia interpretat la seva mare, morta fa temps en un incendi. Hi ha altres personatges, però sobretot hi ha fantasmes que, encara que els faci visibles, Cronenberg només creu que existeixen en la ment dels personatges i que, per tant, es lliguen a la memòria, el desig, el trauma o la mala consciència.

Amb aquests personatges (i els fantasmes) i a partir d'un guió de l'escriptor Bruce Wagner, amb el qual havia col·laborat abans a Inseparables i Un método peligroso, David Cronenberg aporta amb Map to the stars el seu film sobre Hollywood afegint-se a la llista de grans cineastes (de Billy Wilder a David Lynch i Brian de Palma) que mostren la fàbrica dels somnis com un malson. El director canadenc, amb una mirada molt sarcàstica, en remarca la crueltat, la hipocresia, l'ambició i l'estupidesa. És implacable amb aquest món i els seus habitants. El guió és caòtic i sobretot irregular, cosa que no és aliena a una certa desigualtat al film, però Cronenberg, a més de l'acidesa, hi aporta la seva capacitat pertorbadora. En certa manera revisa el seu cinema fantàstic, amb el qual sempre ha transcendit el gènere, però a vegades potser se li escapa la mà i cau en una certa truculència amb les visions fantasmals. O fa paròdia?

Qui està esplèndida és Julianne Moore, que encarna amb un histrionisme molt irònic Havana Segrand, una actriu cobejosa, frívola i hipòcrita posseïda pel fantasma de la seva mare. Havana potser té el seu únic moment feliç ballant en una escena cruel i delirant: un ball amb el qual festeja una mort perquè així podrà interpretar el personatge desitjat. Julianne Moore va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Canes, però no deu ser per res que l'Oscar l'hi hagin donat pel seu treball a Siempre Alice i no per aquesta pel·lícula.