Acció i intencionalitat

El sentit i valor dels mots, de les coses i dels instruments s'estableix en relació amb la intencionalitat amb què s'actua. En aquest món actual nostre la intencionalitat és el barem de la qualitat de l'acció. El valor atribuïble a les accions és, així, el de la intenció amb què s'executen. Si llegim qualsevol text dels designats legals, ens adonem que si no inclouen aplicacions concretes, i encara que les incloguin, aquestes no són altra cosa que un modelatge de paper mullat apte per fer ninots de falla; clar i curt. Igualment passa amb els instruments, i mai tan oportuna l'experiència, que de ser les eines més subtils per esbrinar què són les coses, què en podem fer, obtenir o extreure dels productes naturals que successivament ofereix la naturalesa, motivació per a la qual els instruments foren inventats o establerts, resulta que només donem als instruments l'oportunitat de, tot jugant, fer-nos la punyeta, destruir el que hauria de ser abocat al respecte i preservació, o bé per trobar maneres d'amagar el que es roba als altres; amb un saldo final de només desnonar i matar, en lloc de descobrir construir, elaborar un món més ple, més ric, més acomodable als nostres desitjos, necessitats i satisfaccions –precisem– ètics, que vol dir aquells que no han de fer mal ni perjudicar el proïsme. Sóc un enemic de tot moralisme i sempre he precisat que la moral i els seus codis no són altra cosa que tapabruts de l'egoisme humà. Però fer altrament és malbaratar les nostres possibilitats de penetrar els secrets del món, dedicant els enginys a només destruir-lo o jugar-se'l tot passant el temps.