‘Enganxines' que no enganxen

A la meva filla l'encanten els contes d'adhesius i si es poden desenganxar i tornar a utilitzar encara són més fascinants. Ella, però, no en diu adhesiu, diu que és un conte d'enganxines. Jo ja l'hi corregeixo però al seu entorn tothom en diu enganxines i sé que probablement serà una d'aquelles batalles condemnades al fracàs. Alguns em podríeu dir: encara sort que no en diu pegatines. I teniu raó, però el mot enganxina tampoc no és correcte en català, tot i que els parlants el diguin pronunciant a la perfecció el so de la xeix i convençuts que, quan el diuen, han fet servir la paraula correcta i no el barbarisme pegatina. Doncs bé, enganxina també és un calc del castellà. És un mot que s'ha format seguint el castellà: de pegar, pegatina; d'enganxar, enganxina. En català el mot correcte és adhesiu. Podríem dir que és una ultracorrecció, un d'aquells mots que els parlants fan servir, orgullosos, pensant-se que és correcte, però que a l'hora de la veritat ve a ser tot el contrari, com ara el mot guixeta, que, com vam explicar ara fa un any en aquesta mateixa columna, també és una ultracorrecció, que en català hem de corregir per armariet o taquilla.

Una altra paraula que es diu malament, tot i que qui la verbalitza està convençut que l'ha encertada, és aconteixement. Un cop més, amb aquest so de la xeix que sona tan català. Tant aconteixement com event, un altre sinònim incorrecte, són barbarismes i el mot correcte, en aquest cas, és esdeveniment. Un altre calc que a vegades passa desapercebut és tamany, que cal substituir-lo per mida, dimensió o grandària, segons el matís que se li vulgui donar.

De verbs, també n'hi ha uns quants que s'usen incorrectament com a ultracorreccions. Seria el cas d'un seguit de verbs acabats en –itzar: garantitzar (en comptes de garantir); valoritzar (en lloc de valorar); improvitzar (per improvisar), i atemoritzar  (en comptes d'atemorir), entre d'altres. També cal destacar el verb traïcionar, que molts parlants utilitzen sense sospitar que és un calc del castellà, perquè en català la forma correcta és trair, i solventar, també incorrecte i que cal corregir per solucionar.