motacions
màrius serra
Portar porcells
A Rupit (i Pruit, tot s'ha de dir) sento per primera vegada l'expressió portar porcells. Per a mi, un porcell és un garrí, però els rupitencs ho fan servir com a sinònim de portar xafarderies. I, en efecte, trobo que l'Alcover-Moll també defineix el porcell com una “notícia calumniosa o que posa algú en mala anomenada”. Un rumor dels que es propaguen amb la boca petita, vaja. Les xafarderies o tafaneries són una gran font de creativitat verbal. A Sant Hilari, en comptes de porcells, portaven porxets i ho vaig associar a les coses que es diuen mig amagats en una galeria de pagès, un porxet. Fer safareig ja és molt més estès, tot i que remet a l'època llunyana dels safareigs comunitaris. Ara potser en podríem dir fer bugaderia, o millor fer whatsappeig. Però vaja, de maneres d'anomenar una persona xafardera n'he trobat un munt, en aquests sis anys de voltar per Catalunya buscant paraules per al programa Divendres. A Rupit mateix en deien tafarut; a Solivella, xafarot; a Arbúcies, escoltapets, que és una delícia una mica escatològica. Ser sabuda (Calafell) o saberuda (Seva) potser ja és més comú. Però a Hostalric d'una persona tafanera en diuen ravalera, a Sant Pol, trapacera, i a Sant Carles de la Ràpita, cutxamandera.
Ara bé, fins ara la denominació xafarderística més sorprenent amb què he topat ha estat a la ciutat de Lleida. Allà em van assegurar que de les tafaneries en podien dir quentendres, molt semblant als enquentendres de Menorca.
Tal com està la Paeria abans de les properes eleccions municipals els quentendres deuen anar amunt i avall, de tal manera que fins i tot costen una mica d'entendre.