Brosnan vol tornar a ser James Bond

Entre el 1995 i el 2002, Pierce Brosnan va ser James Bond en quatre ocasions. No va ser un gran James Bond, però va aconseguir que després de la caiguda del mur de Berlín i en plena Guerra Freda, l'agent 007 pogués sobreviure. A La conspiración de noviembre de Roger Donalson, Brosnan no és James Bond però interpreta el paper de l'espia Peter Devereaux, que es troba ficat enmig d'un conflicte internacional entre Rússia i Ucraïna. Malgrat la vigència del conflicte, qualsevol semblança amb la realitat s'esgota immediatament ja que el que interessa és dur a terme un doble joc. Devereaux és un agent de la CIA que intenta calmar un conflicte que pot acabar esquitxant un seguit de persones que tenen importants càrrecs, tant al govern dels Estats Units com al de Rússia.

Per una banda, La conspiración de noviembre vol fer que el vell James Bond torni a mostrar que està en plena forma física i que pot continuar jugant als espies. Fins i tot, té un simulacre de noia Bond encarnada per l'actriu Olga Kurylenko. Per altra banda, Donaldson vol jugar amb un cert punt crepuscular, a partir de l'etern tema de les relacions que els vells espies han de mantenir amb els seus joves successors. En aquesta ocasió s'estableix una curiosa relació entre Devereaux i el jove David –Luke Bracey– que acaba transformant-se en una història de venjança del fill contra el pare. La pel·lícula té escenes d'acció que volen ser espectaculars i sembla buscar un públic afeccionat al gran cinema d'espies. Tot plegat, però, no acaba de funcionar. La trama no avança de forma clara. Les tensions entre els personatges no acaben de ser versemblants i el pobre Pierce Brosnan no és el James Bond que era tretze anys enrere.