Al ritme del bugui-bugui

D'aquella música que sonava a Nova Orleans, al sud-est dels Estats Units, cap a la primeria del segle XX, que en deien dixieland i que venia a ser una barreja entre la música europea i la música africana, la ciutat de Tarragona n'ha fet una bandera. Des de fa 21 anys la ciutat organitza un festival dedicat a aquell estil musical que va acabar donant pas al jazz tradicional. El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona és un dels pocs que existeixen a Europa d'aquest estil i per això la ciutat ha trobat una escletxa on colar-se en l'àmbit internacional. Enguany tindrà lloc del 25 al 29 de març, tot i que en els dies anteriors ja hi haurà alguns actes previs. Els sons dixieland continuaran sent en aquesta edició “el nucli identitari del festival, perquè és allò que fa que el festival tingui un lloc important en l'escena musical”, però l'organització ha volgut “donar una atenció especial als gèneres que van ser més populars i dinàmics a la primera meitat del segle XX: el bugui-bugui, el swing i el rithm & blues”, segons el músic Kike Colmenar, que enguany assumeix la direcció artística del certamen, en substitució de Xavi de la Salut.

El swing serà l'eix conductor del concert inaugural, el dia 25 al Teatre Tarragona, que anirà a càrrec de la banda nord-americana The Original Glenn Miller Orchestra, acompanyada de The Irresistibles Andrews Sisters i el ballet The Jiving Lindy Hoppers. En el seu repertori no hi faltaran temes clàssics com In the mood, American patrol i Moonlight Serenade, una de les cançons insígnia dels Estats Units. El bugui-bugui sonarà durant l'actuació de Wax & Boogie Rhythm Combo, una formació especialitzada en aquests ritmes, amb la cantant Stre Wax. I el grup The Allnighters s'endinsaran en el rhythm & blues. Però n'hi haurà molts més. El festival ha programat per enguany més de 100 concerts i altres activitats relacionades amb la música dixieland, i hi prendran part més de 40 locals de la ciutat, a banda de les actuacions que tindran lloc al carrer. Altres músics i bandes que integren el cartell d'aquest any són Dani Nel·lo, Mario Cobo & Los Hucklebucks, al Teatre Magatzem; Flamingo Tours i la Fundación Tony Manero, a la Sala Zero; el trompetista Raynald Colom, al Bebop, i Bernat Font Trio, al Magatzem, entre molts altres. Algunes de les actuacions sortiran al carrer i arribaran a espais com ara les biblioteques, els centres cívics i l'amfiteatre romà. I com cada any, alguns restaurants de la ciutat programaran actuacions de dixieland durant els àpats.

El festival l'organitza l'Ajuntament, però des de l'any passat obre una convocatòria participativa, de manera que molts locals i entitats de la ciutat se sumen al cartell amb les seves pròpies propostes: “Comptem amb tothom que té relació amb la música, de manera que entre tots fem un programa potent; hem passat de seguir un model unilateral a implicar molts agents i a muntar un festival juntament amb el sector; l'Ajuntament fa de paraigua”, va explicar la regidora de Cultura, Begoña Floría. De fet, Tarragona es va quedar sense el festival l'any 2012 per falta de pressupost. Un parèntesi que en va fer replantejar el model de gestió. Des de l'any passat, el consistori hi aboca molts menys diners que en edicions anteriors –per enguany, 50.000 euros–, i compta amb el suport de la iniciativa privada per tirar-lo endavant.

Una de les novetats d'aquesta edició és el canvi de director artístic, càrrec que passa a ocupar el músic i productor tarragoní Kike Colmenar. Com a músic, ha participat en gires i ha enregistrat amb artistes tan diversos com Santiago Auserón, Joan Isaac, Conrad Setò, Cafè París, la Big Band del Taller de Músics de Barcelona i Quartet Brossa. També ha treballat en diverses tasques d'organització als festivals de jazz de Terol, Kesse, ETC i el mateix Festival de Dixieland. Enguany combinarà la direcció artística del festival tarragoní amb l'Altacústic d'Altafulla, del qual és el creador.