Les dues cares de Madonna

Luxúria i vulnerabilitat. Dominació i submissió. Amor i desamor. Espiritualitat i hedonisme. Tot es mou entre dues cares de la mateixa moneda en l'últim disc d'estudi de Madonna, Rebel Heart, un treball que, abans de la seva publicació aquesta setmana, ha estat marcat des del principi per múltiples factors extramusicals. Primer, va ser la filtració a internet de sis proves de sengles cançons que van obligar la cantant a fer-les públiques abans d'hora. Per acabar-ho d'adobar, fa un mes es va tornar a filtrar la versió completa del disc. Després, la viral caiguda durant l'actuació de la cantant a la cerimònia dels Brit Awards, de la qual (pocs n'han parlat) es va refer en pocs segons, posant en evidència la bona forma física de la cantant de 56 anys, que el 24 de novembre actuarà a Barcelona.

Rebel Heart ha tingut crítiques molt contradictòries i no és estrany, ja que és, segurament, el disc més heterogeni i autobiogràfic de la llarga carrera de Madonna. Es combinen de manera aleatòria temes, diguem-ne, durs amb tous, en una metàfora de la mateixa personalitat de l'artista, que es defineix, així, com algú fort i vulnerable a la vegada. Excel·leix en els temes més lírics, com Joan d'Arc, en el qual explica als desavantatges de ser un personatge famós. Amb una producció múltiple i col·laboracions com les de Nicki Minaj, Nas o Mike Tyson, que rapeja a Iconic, el disc inclou, fins i tot, un reggae, Unapolegetic Bitch.

I en la part més “dura” no falten en el disc alguns dels temes de més alt contingut sexual de tota la carrera de la cantant, que recorden els temps d'Erotica, com la sensual Best Night o la més explícita encara Holy Water, un himne a les delícies del sexe oral.