Opinió

art & CO

pilar parcerisas

Marisa, de la Ciento


Un bon record

En aquest món gremial de les arts, és difícil dur a sobre la medalla del consens del bon record. Marisa Díaz de la Fuente, que ens va deixar dissabte passat, 14 de març, ho havia aconseguit. Tothom la coneixia per Marisa, de la Ciento. Ella va inaugurar la Galeria Ciento al carrer Consell de Cent el 1974, quan aquest carrer es va transformar en el carrer de les galeries d'art de l'Eixample, amb Dau al Set, René Métras, Adrià, Eude i la proximitat de la Joan Prats, Ignacio de Lassaleta, Sala Gaudí, Galeria 42, a rambla Catalunya. Galeries que, a excepció de l'Eude, ja no hi són en aquell tram de Consell de Cent. N'hi ha d'altres, però que tiren més cap a l'art modern, el modernisme o l'arqueologia, que a l'art contemporani. L'eufòria per l'art contemporani i per la renovació del producte artístic al mercat de les galeries de Barcelona es va produir als anys setanta.

La Galeria Ciento

La Marisa era persona sensible, informada, tenia do de gents i una inquietud educada que la portava a escoltar i a exposar amb rigor noves propostes de modernitat, quan les galeries tenien aquest encàrrec tàcit de ser portadores de novetat al panorama de l'art contemporani barceloní, perquè no hi havia museus establerts amb diner públic que ho fessin. Les galeries eren l'única font de saba nova d'art a la ciutat i creaven circuits importants d'opinió. La galeria Ciento va estar oberta fins al 1992, quan la crisi de la guerra del Golf, aquella de la qual Baudrillard va dir que “no havia tingut lloc” perquè no vèiem els ferits, només els targets, els objectius del mal en pantalla i aquelles pobres aus envescades de quitrà. Una crisi que va fer saltar els ploms d'alguns negocis i de la qual l'art també se'n va ressentir.

La Marisa i l'art

Va promoure sempre el bon gust, la descoberta de nous valors i va saber fer un pont entre la creació de Barcelona i la de Madrid. Així, alternaven autors d'aquí, com Carlos Pazos, Patricio Vélez, Joan Rom, Yamandú Canosa, Jordi Colomer, Antoni Llena, Susana Solano, Ramon Herreros, Muntadas, Chancho, Maria Girona i Síndria Segura, amb altres de fora, com Eugènia Balcells, Manuel Saiz, Juan Hidalgo, Eric Weiss, entre molts altres. Sempre convençuda de l'art que exposava, sempre amiga i afectiva amb els seus artistes, gastava refinament i educació artística. Un cop ja tancada la galeria, va comissariar un cicle a l'Espai Vau de Santa Mònica, on van destacar la presència femenina d'Àngels Ribé i Maria Helguera. Els arxius de la galeria van ser donats al Macba. L'ACCA i l'ICUB estan preparant una publicació sobre la seva figura i contribució a l'art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Zetak,
Grup navarrès liderat per Pello Reparaz

“Cantar en basc és el que ens obre moltes portes”

Figueres
Xavier Nieto Prieto
Arqueòleg

“L’arqueologia subaquàtica té un glamur i dona molt de joc”

Girona

El compromís “universal” de l’escenògraf Alfons Flores

L’Hospitalet de Llobregat
balanç

El 24è Festival de Cap Roig tanca amb 48.509 assistents

palafrugell
música

Guillem Gisbert i La Ludwig Band canten junts ‘Les aventures del general Lluna’ a Porta Ferrada

sant feliu de guíxols
festival

El nou festival Winterfest arribarà a Fontanals de Cerdanya el 6 i 7 de desembre

Fontanals de cerdanya
patrimoni

Salou instal·la jardineres inspirades en el modernisme

Salou
cultura

Tretze programes de la festa major de Vilafranca del Penedès, amb sorpresa de joia

Vilafranca del Penedès
Música

Marta Shanti guanya el 45è Concurs de Cançó de Salitja amb “Fada negra”

Salitja