El nou ‘bang' de Mary Jo

Des que el van fundar Mario Muchnik i Àlex Susanna, ara fa exactament 31 anys, el Festival Internacional de Poesia de Barcelona ha estat una porta d'entrada constant de grans poetes de l'esfera internacional a Catalunya.  

Poetes de la talla de Bei Dao, Hans Magnus Enzensberger, Jori Graham, Durs Grünbein, Philip Levine, Les Murray, Henrik Norbrandt, Jaime Sabines, Tomaz Salamun, Mark Strand, Jaime Sabines i Adam Zagajewski, entre molts altres, han compartit escenari  amb una nodrida nòmina de poetes catalans i espanyols de primera magnitud.

És una llàstima que no s'hagi fet un seguiment més exhaustiu de les carreres posteriors dels poetes que han passat pel Festival Internacional perquè sovint tenim sorpreses agradables.  Aquest és el cas d'Adam Zagajewski, que va participar en el festival el 1997.  

Si anem al seu poemari publicat per l'enyorat Jaume Vallcorba, Antenas (2007), en l'excel·lent versió de Xavier Farré, trobarem un breu poema titulat Zurbarán, que està basat en una visita del poeta i la seva dona i traductora al francès, Maia Wodecka, al MNAC, on la parella van poder contemplar, entusiasmats, la famosa Natura morta d'atuells del mestre extremeny al llegat Cambó.

La poeta, traductora i professora Mary Jo Bang (Missouri, 1946), una de les veus més consolidades de la lírica nord-americana actual, va participar en el Festival Internacional de Barcelona el 2014.  Mary Jo Bang tenia ganes de venir a Barcelona perquè n'havia sentit parlar i sabia que la nostra ciutat era una autèntica capital de la poesia i, a més, l'editorial barcelonina Kriller71ediciones, una de les propostes editorials més vigoroses del sector, que dirigeix impecablement Aníbal Cristobo, acabava de publicar una mostra antològica bilingüe de la seva obra, El claroscuro del pingüino, versionada per Patricio Grinberg i el mateix editor.

El claroscuro del pingüino, una antologia panoràmica de l'obra de Mary Jo Bang, en ordre cronològic descendent des del 2014 fins a 1997, començava amb una secció de cinc poemes inèdits.  Els poemes nous pertanyien al seu setè recull, The Last Two Seconds (Els dos darrers segons), que acaba de sortir al mercat del llibre el dia 3 de març passat, publicat per la prestigiosa i activa Graywolf Press. 

Durant la seva estada a Barcelona, Bang va aprofitar per fer la presentació d'El claroscuro del pingüino a la llibreria La Central del Raval i per contemplar el manuscrit del seu nou poemari des d'una certa distància.  Salpebrava la conversa amb referències al seu nou treball. Estava desconcertada perquè, per una banda, estava molt convençuda de la vàlua del recull però, de l'altra, estava preocupada perquè el llibre potser era massa arriscat i extrem. L'autora expressava la clara voluntat de ser entesa a fons per un ampli sector del públic lector al mateix temps que pujava el llistó artístic i intel·lectual.

The Last Two Seconds és ara, finalment, una realitat. Cada nou llibre de Mary Jo Bang és una proposta originalíssima que no es torna a repetir i aquest recull no és cap excepció a la regla general. El llibre gira a l'entorn d'un eix temàtic vertebrador que és una reflexió aprofundida sobre el pas del temps, però després els 56 poemes es dispersen de manera centrífuga cap a una gran diversitat de temes fins a convertir-se en un llibre d'una insòlita ambició, el llibre més intens i complex de la seva carrera, que marcarà un abans i un després en la recepció de la seva obra.  Un llibre que, d'alguna manera, va veure la llum primera a Barcelona.