Sharpe ja té fundació
La seva biògrafa, Montserrat Verdaguer, presideix l'entitat, que neix per promoure l'obra de l'autor de ‘Wilt' i estudiar i difondre la literatura d'humor
-
Tom Sharpe amb el seu habitual cigar el 2009. En el requadre la seva tomba a Mieres (Garrotxa) amb la llegenda ·He made people laugh (Va fer riure a la gent) º JORDI SOLER / ARXIU. -
Tom Sharpe amb el seu habitual cigar el 2009. En el requadre la seva tomba a Mieres (Garrotxa) amb la llegenda ·He made people laugh (Va fer riure a la gent) JORDI SOLER / ARXIU.
de la Universitat de Girona
El dimarts 24 de març es presentarà a Palafrugell la Fundació Tom Sharpe, que presideix la seva marmessora i biògrafa, Montserrat Verdaguer. La fundació neix per estudiar i difondre l'obra de l'autor de Wilt i també la literatura d'humor en general. De fet, la fundació va fer el primer pas fa un mes quan l'Ajuntament de Palafrugell va aprovar la seva constitució i la cessió d'espais a la biblioteca.
L'escriptor anglès Tom Sharpe (1928-2013) vivia a Llafranc des de principis dels anys noranta i el 2 d'agost del 2001 va deixar escrita la seva voluntat que Verdaguer, que també era la seva metgessa, fos la seva biògrafa. De fet, ja feia temps que escrivia diàriament el que l'escriptor li anava dictant. Per tant, en el moment de la seva mort, el 6 de juny del 2013, feia 12 anys que treballaven conjuntament. I el 2011 l'escriptora Anna Caballé va començar a assessorar Sharpe de com havia d'enfocar la seva autobiografia. Caballé és la vicepresidenta de la fundació, que té l'advocat Josep M. Prat Sàbat de secretari, el professor José M. Pérez-Collados de tresorer i el regidor de Cultura, Xavier Rocas, i la catedràtica de filologia anglesa de la UB, Isabel Verdaguer, de vocals. La promotora i presidenta de l'entitat obre les portes a noves incorporacions, com ara a algun representant de la Universitat de Girona (on es dipositaran els manuscrits originals a la biblioteca de fons reservats), i també d'altres institucions.
La fundació és el primer pas però estan oberts a totes les col·laboracions i ajudes, ja que un dels passos més urgents és que algú amb bon domini de l'anglès i amb interès literari ajudi Verdaguer a traduir el plec immens de dietaris i quaderns manuscrits de l'escriptor, amb una lletra excel·lent i sense ni una esmena. La voluntat és poder digitalitzar tots els fons perquè es pugin consultar.
El nínxol número 9 de Mieres és el de Tom Sharpe
“He made people laugh“ (va fer riure la gent), aquesta és la llegenda que Tom Sharpe va demanar que figurés a la seva làpida que preveia a Northumberland, on va viure de petit, però la seva família va optar per incinerar-lo, i d'aquesta manera les seves cendres s'han pogut repartir pels llocs que ell també estimava. Una part important són les que hi ha dipositades al nínxol número 9 del cementiri de Mieres (Garrotxa), poble originari de la família de Montserrat Verdaguer i que Sharpe va triar com a segona opció per ser enterrat. La família va repartir cendres entre Cambridge i Northumberland, i l'estiu vinent dipositarà unes petites restes a les aigües de Llafranc. La vídua de Sharpe encara ha de portar alguns materials a Verdaguer, ja que així es complirà la voluntat de l'escriptor de reunir tot el seu llegat i conservar-lo en una unitat a Catalunya.
En la seva recerca constant en els dietaris de l'escriptor, Montserrat Verdaguer s'està trobant autèntiques joies, com ara aquesta frase de 1959: “Sóc simplement un objecte sense cap valor i incomprensible en un món de dos-cents milions d'altres objectes efímers i sense sentit.” O la declaració: “Jo sóc Wilt i Eva a la vegada”, que escrivia en una carta, “sense l'Eva els Wilt estaríem perduts”. La biògrafa sempre té present la recomanació que li va donar Sharpe: “Escriu la veritat, res més que la veritat”, i així ho fa i ho continua fent incansablement.
