Estafes i cops d'efecte

El gran mèrit i el gran reclam de les pel·lícules sobre estafadors és la capacitat per sorprendre. Tothom recorda que al final d'El cop, dirigida per George Roy Hill, el pretès drama que havia viscut l'espectador no era més que una representació amb Paul Newman i Robert Redford. Focus, dirigida per Glenn Ficarra i John Requa, és un thriller sobre estafadors creat per glorificar Will Smith al costat d'una de les vedets amb futur, Margot Robbie –El lobo de Wall Street–. El resultat és una pel·lícula que funciona com un simple entreteniment, però a la qual no cal exigir-li gaires coses, ni buscar-hi punts sorprenents que vagin més enllà dels previsibles cops d'efecte propis del subgènere.

Focus es desenvolupa en tres parts. La primera té com a escenari Nova Orleans i mostra la troballa entre un vell estafador i una noia que vol entrar a l'ofici. En aquesta part es descriu l'organització de la banda de carteristes i com la creació de determinats focus de distracció als personatges pot ajudar a provocar l'estafa. Un cop mostrades les regles del joc, la pel·lícula té el seu millor moment quan en un estadi s'intenta estafar un magnat xinès a partir del joc de les apostes. La tercera part té lloc a l'Argentina i se centra en la creació d'una gran estafa al voltant d'un espanyol que té una escuderia de Fórmula 1 i que busca una fórmula secreta per un additiu a la gasolina.

Smith intenta mantenir un cert glamur, sobretot a partir del joc que estableix amb el personatge femení i la relació que mantenen, basada en l'amor i la traïció. El problema de Focus és que, després de veure films com la saga Ocean's eleven, fa la sensació de ja vist i que la gran estafa ens sorprendrà a partir de les estratègies més inversemblants.