Famílies i un món oníric

Comanegra presenta dues novetats destacables. Una és un nou lliurament de la col·lecció Un món de..., amb il·lustracions de Carla Nazareth (Moçambic, 1975) i textos de Marta Gómez (Valladolid, 1967). Després dels àlbums dedicats a les mares, als avis i a les mares fantàstiques, arriba Un món de famílies.

Amb una maquetació dinàmica i juganera, aquest àlbum de gran format ens defineix el concepte de família i ens ofereix una mostra del gairebé infinit ventall de menes de famílies que hi ha, amb un to poètic i imaginatiu, ben sostingut per les il·lustracions, que s'allunyen del barroquisme d'altres propostes.

Segons Gómez, “una família és un trencaclosques fet a base d'amor, paciència i bona voluntat. Les peces, en elles mateixes, no tenen gaire importància, perquè l'essencial és el conjunt”. Hi ha famílies viatgeres; altres que es mouen en caravana; altres de tarannà zen; de lectores; defensores dels animals; d'ètniques; de poliglotes; famílies orquestra; altres gastrònomes; artístiques...

L'altre àlbum, I et despertes mentre les papallones filen, té un to encara més poètic i dirigit a un públic més madur. L'obra, de Nina da Lua (Barcelona, 1979), creadora multidisciplinària partint de la paraula, i l'artista Joana Santamans (Barcelona, 1977), narra amb delicadesa el viatge de descoberta que emprèn una nit la Rosabella. Una història que beu de l'essència dels contes tradicionals, de la fantasia, i amb una forta càrrega onírica i conceptual. Un conte amb un tel enigmàtic que ens demana intuïció, confiança i obertura de mires per acabar desxifrant un missatge ple de simbolisme...

Santamans afirma que ha crescut enfilada en branques i gronxant-se, disfressada. La potència de la seva creativitat ja queda palesa veient-la en el seu entorn natural –si visitem el seu web–, amb un regust de divertida excentricitat. S'ha impregnat dels ambients artístics de ciutats com ara Londres, Nova York, Esparreguera i San Francisco, i té una gran capaci-
tat per al dibuix naturalista: tota mena de plantes i d'animals, reals o fantàstics, poblen el seu imaginari, sovint amb uns jocs de perspectives molt interessants. I també domina la figura femenina, en aquest cas amb un referent clar, voluntari o no: l'Alícia de Carroll.

Tant fa murals com il·lustra llibres, crea peces decoratives –com ara cafeteres personalitzades– i exposa en galeries. El seu art és inquiet i està en evolució constant. És possible que les seves figures femenines realistes amb les galtes vermelles a algú li recordin l'obra de Paula Bonet, una de les il·lustradores actualment més de moda, però cal matisar que Santamans ja dibuixava noies galtavermelles abans de l'èxit de Bonet.