cultura

Coia Valls

ESCRIPTORA

“Respirar l'escenari m'ajuda a escriure”

L'obra està inspirada en una història que va passar de veritat i que poca gent va arribar a conèixer

Coia Valls (Reus, 1960) és novel·lista i actriu. Ara ens presenta Amor prohibit (Ediciones B), la seva cinquena novel·la per a adults després de La princesa de jade (2010, premi Nèstor Luján de novel·la històrica), El mercader (2012), Les torres del cel (2013) i La cuinera (2014). Amor prohibit està ambientada a Catalunya, durant el primer terç del segle XV, època de fams i epidèmies. La terra tremola com mai no s'havia vist abans i la vall de Camprodon és l'epicentre d'aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d'amor entre el sacerdot Marc Roselló i Agnès de Girabent, filla d'un noble rural.

Com definiria ‘Amor prohibit'?
Amor prohibit és la posada en escena d'una relació amorosa intensa i clandestina, amb tot el que això significa. Es posen en joc emocions i sentiments que tenen a veure amb el dolor de l'absència, amb l'experiència de la soledat, amb la ràbia, amb la bogeria i amb el desig. A més a més, aquest amor clandestí entre un sacerdot i la filla d'un noble rural no és l'únic amor clandestí de l'obra, també hi ha el de les dones per poder accedir a la medicina, que el segle XV no podien exercir-ne. I també escric sobre la catàstrofe del terratrèmol que hi va haver a Camprodon l'any 1400... un episodi del qual no s'ha parlat gaire.
He llegit que és la seva novel·la més personal... per què?
Perquè està inspirada en una història que va passar de veritat, que poques persones van arribar a conèixer, i que jo conec perquè una de les poques persones que ho sabia era la meva àvia. Ella em va explicar una història fosca, com un secret de família, que tenia a veure amb la seva mare i que va passar a Valls i es va destapar durant el terratrèmol que va tenir lloc el 1845. Per això és una novel·la molt personal.
Algunes novel·les seves les ha passat al format teatral. Aquesta també la veu a l'escenari?
Sí, completament. I, a més a més, la veig com una bona proposta per passar a la gran pantalla. Crec que es podria fer una bona pel·lícula amb Amor prohibit, ja que a la novel·la es posen en joc sentiments molt forts i moments de molta tensió. Els escenaris, a més, són molt favorables per a una pel·lícula, ja que els llocs on passa la història encara es conserven.
Tot i que els temes de les seves obres són universals, sempre els tracta des del terreny de la novel·la històrica, per què?
Conèixer i entendre èpoques anteriors ens ajuda a entendre la nostra realitat del present. La novel·la històrica, per més que s'inspiri en èpoques anteriors, evidencia que hi ha aspectes de les societats que no canvien al llarg del temps.
Deixant de banda la novel·la infantil i juvenil, ha publicat cinc novel·les. Només a ‘La princesa de jade' l'escenari de la història és fora de Catalunya. Per què?
No trio escenari, ni tan sols segle. Si fos historiadora d'una època en concret coneixeria aquells anys a la perfecció, però no és el cas. Jo sé el mateix del segle XV que del XVI i del XVIII, per entendre'ns. És quan dirigeixo la meva atenció cap a una època concreta quan aprofundeixo en un segle. Sempre és millor per a l'obra que jo hagi trepitjat abans l'escenari on desenvolupo la història. Respirar l'escenari m'ajuda. Vaig estar a Camprodon una bona temporada per tal d'iniciar la novel·la. Volia saber coses com, per exemple, per on sortia el sol a Camprodon, quines muntanyes hi fan ombra, on era l'hospital i per on veien sortir el sol els malalts. Això és difícil si no coneixes el terreny. No tindria cap problema a moure'm pel món si la història m'hi portés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.