El lúcid Jordi Cussà

Un dels efectes satisfactoris de la poc valorada narrativa catalana és la varietat, des de formalistes universitaris i rates de biblioteca a gent del carrer i cavalls salvatges com Jordi Cussà, un dels valors, ja amb prou trajectòria, més estimulants per als lectors. Cussà és un home del seu temps, amb una vida dura, però amb profunditat i amb una lucidesa que li fa percebre i interpretar la realitat amb una visió aguda, gens complaent. Acaba de publicar a Labreu Formentera lady, una novel·la que serà un dels llibres importants de la seva carrera.

El llibre mimetitza al seu tema i esdevé addictiu des de les primeres pàgines, des del títol amb reminiscències d'una cançó històrica de Jimi Hendrix al recorregut, segurament autobiogràfic, pels racons salvatges escenificats a Nàpols, Getafe, Girona i Barcelona. Cussa explora el laberint, però ho fa amb una manera de narrar fluïda, que denota una clarividència treballada amb el ribot dels anys. Cussà és el gran cronista en narrativa d'una generació destrossada i és habitual trobar ionquis desesperats i multitud de substàncies tòxiques, però ho fa sense efectismes. L'apassionant ritme de la narració no s'inhibeix pel xantatge del passat sinó que li serveix per aclarir-ho amb art, com quan diu que «l'única possibilitat per reinventar la pròpia personalitat és destruir el laberint.»

En un dels diàlegs, magistrals, un dels personatges diu que observar, pensar i buscar explicacions al que passa és un signe de saviesa. Amb Formentera lady arribem a aquest estadi, que no és una flor aïllada al nostre panorama –penso en els també recomanables Josep Igual i Sergi Pons Codina–. La sensació de plenitud és la que acompanya el lector, que també se sent entretingut. Formentera lady és, per tant, un nou pas endavant de Cussà, i una de les millors novel·les catalanes per aquest Sant Jordi. Si són lectors adults i no de paràmetres limitats, faci'ns el gran regal de poder-la tenir davant els ulls.