Culpa i salvació dins un clan gitano

El cineasta Jean-Charles Hué ha concentrat una part essencial de la seva carrera en el seguiment de la vida de dues famílies gitanes, de la comunitat dels Yaniches, habitants del nord de França. Les dues famílies, els Dorkel i els Dauber, es caracteritzen per la seva fermesa en la pràctica de la religió evangèlica i els seus rituals. Fruit d'aquest contacte, Hué va rodar La BM du Seigneur, centrada en la vida del germà gran de la família, que es dedicava a robar cotxes, va ser empresonat i un cop a la presó va dur a terme un procés de transformació. Ara, amb Clan salvaje –Mange tes morts– Hué aplica al terreny de la ficció la seva mirada antropològica i tendra cap a la comunitat gitana i intenta articular des de la ficció una mirada que té el seu origen en el documental. El personatge de Fred Dorkel, un dels germans de la família, és el protagonista i s'interpreta a ell mateix. El resultat final és un curiós thriller que amaga un fort rerefons documental encara que no para de derivar constantment cap a les situacions del cinema de gènere.

Jean-Charles Hué ens explica la història d'un dels joves de la família Dorkel que està a punt de complir els 18 anys i que ha de preparar-se per dur a terme la cerimònia de bateig. L'aparició del germà gran que torna de la presó canviarà la vida del jove abans que tingui lloc la cerimònia. Dorkel afirma que està a punt de dur a terme un robatori d'un carregament de coure. Hué relata l'experiència del robatori amb el clar desig de mostrar les contradiccions entre la delinqüència –i la vida marginal– i el fervor religiós que es viu a l'interior de la comunitat.

Interpretada pels mateixos gitanos de la família Dorkel i rodada en els llocs on viu la comunitat, Clan salvaje sorprèn pel seu caràcter de pel·lícula atípica que acaba descrivint una història de condemna, redempció i salvació. La seva força radica en el magnetisme de les interpretacions dels actors. Al llarg de tot el metratge s'imposa la frescor amb què és mostrada la relació entre el germà visionari dins la comunitat –Fred Dorkel– i la feblesa dels germans petits Jason i Moise, llançats cap a un sistema de vida que no poden comprendre. També destaca la forma com utilitza el paisatge i la mirada humana que s'articula cap a un món que no resulta estrany al cineasta i que acaba integrant-lo amb una força veritablement sorprenent.