cultura
Jaume Collet-Serra
director de cinema
“Nova York no es para perquè hi rodis”
Exemple paradigmàtic del talent català que fa cinema a l'estranger, Jaume Collet-Serra (Barcelona, 1974) ha fet tota la seva carrera de director a Hollywood, amb títols com ara La casa de cera, Sin identidad, Non-stop... En Una noche para sobrevivir dirigeix Liam Neeson i Ed Harris, i fins i tot Nick Nolte en un petit paper.
És la tercera vegada que dirigeix Liam Neeson. És casualitat? Hi ha una bona sintonia?
És una mica el destí, jo crec. El primer cop vam tenir molt bona experiència, no només creativa, sinó personal. Fer pel·lícules és molt difícil, i quan et trobes un actor tan bo, tan professional, vols treballar-hi un altre cop. Després de Sin identidad cadascú va marxar pel seu cantó. Vaig llegir aquest guió, que estava escrit per a ell, però l'estudi va dir que no estava a punt per fer-lo. Al cap de poc em va trucar Liam Neeson i em va dir que estava fent Non-stop i creia que jo seria perfecte per dirigir-la. Quan la rodàvem, es va confirmar Una noche para sobrevivir. Va ser una mica coincidència, el destí.
Liam Neeson diu de vostè que és un director amb les idees molt clares, que ho prepara tot al detall.
Dirigir una pel·lícula és sobretot preparar-la. Després executes el que tenies pensat al cap, i si alguna cosa no surt bé, la intentes modificar. Però si et saps bé la pel·lícula, prendràs les decisions correctes.
Què diria vostè de Neeson?
Liam és un actoràs, una bona persona, ho dóna absolutament tot per a la pel·lícula. No és només un actor que ve a llegir el diàleg, i a interpretar, col·labora amb el director per adaptar la pel·lícula a les seves característiques.
Va debutar en el cinema americà amb el film de terror ‘La casa de cera' (2005). Li agrada més dirigir ‘thrillers'?
Els dos gèneres són molt semblants en el fet que són molt tècnics. Amb el terror has de manipular molt bé la càmera i els ambients perquè la gent es cregui el moment i s'espanti. Els thrillers són més sofisticats perquè els personatges solen ser més complexos, en el bon sentit de la paraula. Em sento més còmode en el thriller; el terror m'agrada, però és més bàsic en aquest sentit.
Com és rodar a Nova York? Molesta que tants llocs siguin coneguts pel cinema?
Sí, molesta perquè no vols copiar el que ha fet altra gent. És una ciutat molt cinematogràfica, però només perquè tu estiguis fent la pel·lícula, no es para. A Barcelona, amb tot el respecte, si ve Liam Neeson et paren la Diagonal, però a Nova York no faran res d'extraordinari. Per exemple, l'escena del Madison Square Garden, amb Liam Neeson que hi entra mentre la gent n'està sortint, l'has de fer en un partit de debò i tens mitja hora per fer-la.
I com ho feu perquè la gent no miri la càmera?
Les càmeres estan amagades, la gent no les veu.
I la gent no mira Liam Neeson?
Si agafes les imatges i les pares, veus quatre persones bocabadades mirant Liam Neeson. Si no, costaria una milionada contractar 2.000 extres per fer aquesta escena.
La relació entre pare i fill és clau en la història...
És el centre de la pel·lícula. No és el Liam Neeson intentant salvar el seu fill, és un home intentant guanyar-se el dret a ser el seu pare.
Hi ha molta química entre Ed Harris i Liam Neeson.
De seguida hi va haver molta química. Són grans actors, és estrany que mai haguessin fet una pel·lícula junts abans. La seva relació a la pel·lícula és més que familiar, pot passar amb els teus amics, que sovint són més importants que la teva pròpia família. Són amics de fa molts anys, que han fet moltes coses junts, i poder canviar la seva relació en un moment determinat és el més interessant, és fa la pel·lícula diferent de moltes altres en què el dolent és un albanès o un croata, que volen alguna cosa que no interessa a ningú. Aquí són dos trens que comencen a la mateixa via i acaben un contra l'altre.
És cada vegada més difícil sorprendre el públic, amb el bagatge que va acumulant?
No, has de jugar amb el seu bagatge. Algú deia que el públic cada vegada sap més coses de les pel·lícules però no necessàriament és més llest. Has de saber el que esperen que faràs i fer una altra cosa.
Ser productor executiu a més de director, què suposa?
És una recompensa, no ho era al principi, però vaig fer més treball del que em correspon i em van recompensar amb aquest crèdit. No estava al contracte. Per exemple, convèncer Ed Harris, que feia una obra de teatre, perquè participés, ho vaig haver de fer jo.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.