Desencís emocional i vital al Born

Daniel Arbós (Barcelona, 1976), biòleg que es dedica al periodisme i la comunicació científica i és alumne de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, debuta en novel·la amb Deu top-models i una boja que parla sola, una tragicomèdia sobre les vicissituds de l'Eduard, que fa de periodista en una revista mèdica i que ha deixat la parella perquè ella... no s'ha portat bé.

L'amor, el desamor, la recerca de l'amor, la necessitat de tenir parella o no, la traïció, el sexe, l'odi, l'enyorança i el desencís són algunes de les bases de l'obra, en un escenari cent per cent barceloní amanit amb crítica social sobre els comportaments de parts de la societat, les obres al Born, el turisme...

L'Eduard està en plena trentena, una edat que pot ser molt estúpida (tot i que l'adolescència sempre s'emporta el primer premi), perquè estar camí dels quaranta i encara tenir-ho tot per fer, o la sensació que has de començar altre cop, com quan al joc de l'oca caus a la casella de la mort, deprimeix, ofega, esgota, desorienta.

Narrada amb un estil correcte, uns diàlegs naturals, un ritme força ben sostingut (tot i algunes panxes o, de fet, un excés de pàgines) i un ventall de personatges representatius de la generació del protagonista (i probablement de l'autor, que admet haver abocat força vivències personals al llarg de tota la trama), la novel·la ens ofereix situacions quotidianes i habituals que aporten poc, perquè són llocs comuns ja molt transitats recoberts d'una capa d'humor que, com sol passar amb l'humor (sens dubte el gènere més difícil de conrear), farà que alguns lectors es pixin de riure, altres somriguin divertits i altres vagin passant fulls sense modificar l'expressió del rostre.

Una primera novel·la més que digna, amb força elements destacables i un final amarg que proporcionarà una bona estona, especialment, als lectors que comparteixen generació i referents.