Aparèixer a la fotografia

El veterà i incansable Agustí Pons i el jove i emprenedor Jordi Amat han unit forces per oferir-nos una peça clau del llegat del periodista i escriptor Nèstor Luján, La Barcelona dels tramvies i altres textos, editat amb sensibilitat i gust per Meteora, en col·laboració amb el servei d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona.

La Barcelona dels tramvies i altres textos és un volum no gaire llarg però ben subtil i substanciós. A més, el llibre apareix en un moment molt oportú, en primera instància, per commemorar els 30 anys del traspàs de l'autor i, en segona instància, per revifar l'interès per l'obra de Luján que ja fa massa temps que viu a l'ombra. Pons i Amat demostren que encara que Luján publiqués molts títols al llarg de la seva vida, tenia al seu haver una producció molt més extensa que caldrà anar rescatant de l'oblit. En un mot, estem lluny de conèixer a fons la figura i l'obra de Luján, un referent imprescindible per entendre la marxa d'aquest país durant la segona meitat del segle XX.

Amat i Pons han construït un llibre sòlid, ordenat i raonable a partir de materials diversos i dispersos. La Barcelona dels tramvies i altres textos es nodreix de textos publicats i de textos inèdits, que es donen a conèixer ara per primera vegada. La primera secció del recull és una tria de vint articles d'opinió apareguts a la columna de Luján a la revista Destino, Al doblar la esquina, entre el 2 de febrer del 1946 i el 10 de març del 1951.  La segona secció aplega quinze necrològiques de Destino dedicades a la desaparició de grans personalitats del món català entre el 1950 i el 1981, personalitats com ara Joan Estelrich, Jaume Vicens Vives, Josep M. de Sagarra, Francesc Pujols, Carmen Amaya, Margarida Xirgu i Josep Pla, per citar només alguns noms de la sèrie.  

La tercera secció aplega un dietari totalment inèdit del 1947, de vint-i-cinc anotacions escrites entre el 15 de març i el 25 d'abril. I la quarta i darrera secció del llibre és un document igualment inèdit, del maig del 1949, Apuntes para una futura història del premio Nadal.  Un interessantíssim pròleg signat per Pons i Amat encapçala el llibre i, sí, gràcies a Déu, un índex onomàstic clou el conjunt.

A través de les quatre seccions de la mostra antològica podem veure nítidament diferents vessants de l'immens talent periodístic i literari de Luján: el creador d'estats d'opinió, el cronista de la societat, el memorialista i observador de la realitat íntima i l'historiador cultural.  Cal felicitar Amat i Pons vivament per l'encertada tasca de tria de documents que han volgut recuperar. Lògicament, els documents tenen diferents nivells de valor literari intrínsec. Alguns dels textos tenen un valor merament documental de testimoni d'època mentre altres tenen un alt valor artístic, però totes les peces del llibre tenen interès per un motiu o altre.

Per una altra banda, ja ho hem dit, La Barcelona dels tramvies i altres textos és un llibre subtil i substanciós que cal llegir amb molta cura.  Hi ha textos, com la necrològica de Josep M. Folch i Torres, que hem de fer-ne la lectura, tant pel que diuen com pel que no diuen.  I hi ha textos que hem de llegir en paral·lel, com ara la necrològica de Josep M. de Sagarra que és altament recomanable contrastar amb els comentaris sobre el gran poeta que apareixen al llarg del dietari inèdit.

La voluntat dels dos coautors és que la selecció dels textos del llibre estigui al servei de dues idees nobles expressades al pròleg. Pons i Amat, amb tota la raó, volen reivindicar la importància de la figura i l'obra de Luján. I també volen demostrar, amb molt de criteri, que la historiografia catalana contemporània està viciada de prejudicis ideològics greument simplificadors i reduccionistes que cal revisar urgentment.