Actualitat de Dubuffet

Dubuffet a Barcelona

Jean Dubuffet (Le Havre, 1901 - París, 1985) és un artista clau de la postguerra europea. Com van ser-ho Picasso com a referent inexcusable d'una avantguarda que travessà la contesa bèl·lica, o com va ser-ho Jean Fautrier, instigador d'una fusió entre matèria pictòrica i carn, fruit d'un materialisme metafísic que encarnava la destrucció de la guerra, la mutilació dels cossos i la barbàrie execrable que aquella Europa acarnissada significà. Dubuffet s'encarà directament a la bogeria, als aspectes més monstruosos de l'ésser humà, a la bèstia estranya que tots portem a dins. Dubuffet fa ressaltar la foscor dels personatges, el seu primitivisme, així com paisatges en què els personatges es presenten isolats i incomunicats amb els altres. Una exposició a la galeria Marc Domènech amb obres del 1944 al 1984 és gairebé una retrospectiva concentrada de la trajectòria d'aquest autor, amb moltes obres dels anys quaranta i cinquanta que descriuen el sentit artístic d'aquest artista.

Defensor de l'‘art brut'

Dubuffet s'interessà per l'ésser primitiu, per la malaltia mental i el seu resultat plàstic, una prolongació de l'interès que els surrealistes havien tingut pel deliri i la bogeria. Forní una col·lecció que ell anomenà d'art brut i que, finalment, donà a la ciutat de Lausana, amb un munt d'obres dels seus malalts mentals predilectes: Adolf Wölfli i Aloyse. Personatges, paisatges, topografies, textures, constitueixen l'univers que s'exposa ara a Barcelona. S'inclouen algunes litografies de la sèrie Phénomènes, que considerava la seva obra malalta, i algunes Texturologies, que podríem definir com versions europees de les escriptures blanques de Mark Tobey, abstraccions automàtiques, siderals, i que assenyalen una correspondència total entre el sentiment europeu i el que mou la pintura als Estats Units.

El mercat a la postguerra

El catàleg per a aquesta ocasió aprofita per posar de relleu la integració de l'obra de Dubuffet al mercat europeu i nord-americà, amb un testimoni d'excepció, Jean Planque, admirador de la seva obra i, finalment, intermediari entre l'artista i el marxant i galerista suís Beyeler, que introduí l'obra als EUA. Una reminiscència és el text de Planque, publicat ara per primer cop en català, castellà i francès.