Un poeta sense carrer

Ferran Aisa va néixer al carrer de la Cadena i jo mateix al carrer Valldonzella del barri del Raval de Barcelona. En Ferran va aprendre les beceroles d'absolutament res a l'acadèmia Soler del carrer Joaquín Costa –abans Ponent– número 34. Un servidor aprenia de lletra observant com baixaven els pixats per l'escala de l'acadèmia Aguilar del mateix carrer, número 57.

Ferran Aisa ens presenta un recull de poemes escrits amb la sang de la primera memòria, Balada dels Ravals, els primers passos del poeta per un barri, diguem-ne peculiar, el Raval de Barcelona, que aleshores començava a treure el cap després d'una terrible postguerra. Aisa descriu amb clau de crònica poètica les seves primeres vivències infantils en aquest àmbit ravaler, més o menys coetànies en el temps amb les darreres targetes de racionament que van desaparèixer l'any 1952. En aquells dies el Raval era una zona de celebrat esbarjo sensual barrejat amb el dur treball obrer i menestral dels seus habitants castigats amb força per les carències quotidianes. Un barri urbanísticament i demogràficament força inclement –el 1959, amb més habitants per quilòmetre quadrat que Calcuta–. En aquests carrers va créixer la força literària de Ferran Aisa i, també, de Joaquim Marco, Manuel Vázquez Montalbán, Josep M. Benet i Jornet, Jordi Pope, Maruja Torres, Terenci Moix i Anna M. Moix.

Carrers que han inspirat amb fermesa memorial els poemes de Balada dels Ravals. Un autèntic fresc poètic que també nodreix bona part de la literatura de Ferran Aisa. Raval, memòria poètica (1998); Rambla del Raval (2003); i El Raval, un espai al marge (2006). En aquest llibre els seus poemes recreen la intensa vitalitat d'un racó gairebé innombrable, barrio chino, distrito quinto, en aquells anys habitat per una mena de casta intocable de la ciutat. Aisa ens presenta una visió del cosmos familiar i de germania aviat perdut que defineix un collage poètic amb petits intervals per descriure el desencís que l'actual Raval, el del segle XXI, li provoca.

Balada dels Ravals és un personal retaule coral que reflecteix lúcidament un temps de derrotes i d'esperances en uns anys clarobscurs amb l'afegit de l'incipient inici de la lluita per recuperar la dignitat col·lectiva en un indret majoritàriament poblat per desafectos al régimen.

Si hagués d'escriure una semblança de Ferran Aisa, la titularia Balada del poeta que va perdre el seu carrer. Li dedicaria aquest títol perquè encara que la vida ens porti als paratges més remots de la terra i a les vivències més extraordinàries, tots posseïm el record del primer habitatge, dels angles de les seves habitacions, del misteri de l'interior dels balcons, de l'olor de l'escala i de l'olor de l'escola, els primers amics, els primers amors i sobretot el perfil geogràfic dels primers carrers o paisatges i de tot allò que dóna llum a una infància i potser a una adolescència, immortal dins l'ànima de cadascú.

I un dia tornem a trepitjar el vell carrer i cerquem la casa on vam néixer i l'edifici ha desaparegut i en l'espai que va ocupar hi ha un moderníssim edifici impersonal. En el millor dels casos, una petita plaça curulla de vida: potser aquí mirarem com juguen entre els bassals les noves fornades de ravalers i calladament els desitjarem la millor sort. Però l'aventura de Ferran Aisa és molt més colpidora perquè al poeta li han esborrat el carrer. El seu carrer, el carrer de la Cadena, ja no existeix perquè d'ell s'ha nodrit l'anomenada Rambla del Raval. El seu estimat carrer s'ha fos en la voràgine de la història de la ciutat.