Un conflicte anacrònic

En aquests temps en què els títols en anglès no es tradueixen i fins i tot els films francesos s'estrenen amb els títols internacionals en anglès, Words and pictures s'ha reconvertit en Lecciones de amor reproduint una vella manera amb què les distribuïdores han fet circular tants de films a l'Estat espanyol: canviant els títols originals amb una sobrera tendència sentimental. El cas és que aquest nou film del veterà director Fred Schepisi (Roxanne, Plenty, La casa Rússia, entre altres produccions industrials amb una certa ambició) planteja un antagonisme i fins un conflicte que ara pot semblar anacrònic, com d'alguna manera acaba reconeixent després de desenvolupar sense gaire energia, i sobretot força superficialment, la relació entre un home i una dona que, tot i els seus desacords, estan condemnats a enamorar-se seguint un guió una mica massa previsible. Aquest conflicte ho seria entre les paraules, transmeses per la tradició literària vindicada per un professor interpretat per Clive Owen, i les imatges artístiques que defensa una pintora assumida per Juliette Binoche en una de les seves incursions en el cinema comercial dels EUA.

Tots dos coincideixen en un col·legi nord-americà d'elit, a Nova Anglaterra. Ell és comunicatiu i capaç de transmetre la seva passió per la literatura, si bé, ai, li ho fan fer d'una manera que recorda aquell Robin Williams d'El club dels poetes morts amb una picada d'ullet inclosa: un alumne s'hi adreça dient-li “capità, el meu capità”, citant el poema de Walt Whitman invocat en el film de Peter Weir. Tanmateix, la direcció del centre el té al seu punt de mira i li perilla la feina. Ella és dura i una mica esquerpa, però comunica l'emoció per l'art. A la seva diferent manera volen que els alumnes adolescents s'adhereixin a la causa que representen i defensen de manera respectiva. Aquest combat, però, és una manera de sublimar els seus problemes creatius i vitals: ell està sol, beu massa i no està en possessió del talent literari que voldria tenir; ella és una artista, però té una artrosi que li dificulta el treball creatiu i, de fet, tota la vida. Seria desitjable que tal rerefons no es fes tan evident i a la vegada fos més complex. Tot plegat es fa planer mentre es decanta cap a la comèdia romàntica. I es dilata massa el conflicte anacrònic: la paraula literària i la imatge artística formen junts part d'un llegat i d'una experiència de la vida seriosament amenaçats. Malauradament, molt més del que dóna a entendre aquesta pel·lícula.