Anar al 'gym'

Els gimnasos sempre han perseguit l'objectiu de millorar la condició física dels que hi van. Abans eren locals escarits, amb uns pocs matalassets i quatre espatlleres. Però els temps canvien i els gimnasos (i el llenguatge) s'apunten a seguir les modes del moment.

Abans es pujava a una bicicleta estàtica i la persona simplement pedalava. Ara es fa spinning (o indoor cycling), amb els auriculars posats i una tovalloleta a mà. Abans feien pesos els homes forçuts amb uns bíceps crescuts. Ara fan pesos homes i dones bo i cantant en grup, com en una coral, però semiestirats: en diuen body pump.

No fa tants anys també es feia aeròbic, que era una agradable gimnàstica de manteniment que facilitava l'oxigenació dels pulmons. Ara es fa zumba, que és una gimnàstica de divertiment els primers cinc minuts. Promou el que en català en diem “treure el fetge per la boca”, a ritme de salsa, això sí, que sempre fa de més bon treure. Els pulmons van bojos a la recerca d'oxigen.

El que abans no es feia és el kangoo power (demano disculpes si resulta que algú practica aquesta modalitat des de l'endemà mateix que es presentés a París). Aquesta expressió fa referència a un entrenament a base de rebots amb unes botes especials. També hi ha extrarebots, de manera que els gimnastes van fent tot de saltirons. Va començar sent un mètode de rehabilitació i avui en dia el kangoo power s'anuncia com una forma divertida de fer gimnàstica: “Vine a saltar com un cangur!”

Tampoc fins ara no hi havia hagut als gimnasos persones en suspensió. Què fan, aquesta colla, lligats amb cintes i penjats? Treballar els músculs. És un exercici de resistència total: se'n diu TRX. Ho van començar a practicar els soldats nord-americans i ara s'hi aficiona la població civil amb ganes de cremar greix i, de passada, molt de passada, fer el mico.