Lo Siginero

A les Terres de l'Ebre topo amb una figura llegendària emboscada en la paraula Siginero, mot terrible que designava un llegendari assassí de criatures. Segons el relat amb què, fins fa poques generacions, les mares ebrenques espantaven els xiquets, lo Siginero matava els nens d'una ganivetada a la saginera (l'engonal) per extreure'n la sang i el greix (sagí), matèries molt preuades. Una mena d'home del sac amb arma blanca i pulsions vampíriques, vaja. En el seu meravellós Vocabulari de boca (una aproximació a la parla del Delta) dels autors de la Cava Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu descriuen la vessant gore d'aquesta mena de Jack l'Esbudellador ebrenc i ho complementen amb més realisme: “Realment eren persones que tractaven en greixos per a llumaner i altres utilitats.” Els greixos animals, sobretot els del porc, s'aprofitaven per a l'oli dels llums o per fer sabó. Es veu que els professionals d'aquest ram del greix solien vestir de negre i traginaven una maleteta, una imatge que la imaginació popular, sempre truculenta, va associar als llegendaris assassins de “xiquets xicotets”, personatges clàssics en molts relats populars. A Deltebre, a tocar del pont que pren el nom dels antics passadors del riu, comprovo que els majors de trenta anys coneixen lo Siginero i, de xiquets, van sentir-ne temor. Lo Paulet m'explica que els funcionaris de ferrocarrils que l'Estat enviava solien vestir de negre i tots portaven una maleteta, de manera que la població local els mirava amb malfiança. L'ombra del ganivet de lo Siginero s'allargava per les vies fèrries de la Renfe.