David Paloma. entrevista
Filòleg i narrador. lluís llort
“Per què en català no diem 'condom'?”
Les 320 pàgines d'aquest llibre divulgatiu del filòleg David Paloma presenten més de 150 paraules en l'origen de les quals hi ha més de 150 personatges, tal com ens explica el mateix autor al pròleg: “El lector llegeix la paraula i, tot seguit, la vida del personatge real o fictici, viu o mort, que s'amaga al darrere. Tot seguit hi ha la definició de la paraula, amb alguna observació ortogràfica o morfològica, i també alguna curiositat final, de la paraula o del personatge.”
Paloma ens deixa veure que, des d'un punt de vista cronològic, és ben clar que primer va néixer el personatge i després, la paraula. Per tant, “són personatges que s'han convertit en paraules, o bé personatges que tenen paraula. També podríem dir que són paraules amb cara i ulls”.
Moltes d'aquestes paraules tenen origen mitològic, de l'antiga Grècia o bíblic (adonis, bacanal, caïnita, dèdal, salomònic...). Moltes tenen relació amb termes científics, amb plantes, amb gastronomia; Paloma inclou fins i tot receptes, com ara les de la beixamel i el pastís de Sacher. També hi ha personatges de ficció (Pigmalió, Rebecca, Lolita...) i infinitat de referents de la premsa actual, de literatura, d'història, de pel·lícules... I cita molts noms nostrats per il·lustrar les contextualitzacions: Màrius Serra, Francesc-Marc Álvaro, Gabriel Bibiloni, Albert Branchadell, Màrius Carol, Manuel Castellet, Josep M. Espinàs, F. Xavier Fargas, Enric Gomà, Jordi Llavina, Mònica Montserrat, Sergi Pàmies, Josep Ruaix, Quim Monzó...
Aquest llibre és un projecte personal o parteix d'un encàrrec editorial?
Vaig començar a aplegar epònims conegudíssims fa deu anys: maquiavèl·lic, platònic, kafkià, rebeca... En vaig escriure una dotzena en què subratllava, només, la vida del personatge i el significat de la paraula. Poc més tard un parell de casualitats em van engrescar a ampliar el recull: primer va ser la col·laboració en el programa Estem molt ocupats, de Catalunya Ràdio. Maite Sadurní, la conductora de l'espai, ens va oferir la possibilitat al professor Albert Rico i a mi mateix de parlar de llengua de manera informal els diumenges a primera hora: curiositats, anècdotes, etimologies... Un bon dia vam sortir a parlar d'epònims, entre els quals n'hi havia de poc coneguts: linxar, jacuzzi, ravatxol, rímel, canyardo, etcètera. La segona casualitat va ser la lectura d'un llibre de butxaca que em va atrapar: Les personnages devenus mots, de Jean Damien Lesay. Si n'hi ha, d'epònims en francès que no tenim en català: sacripant ‘bergant', rustine ‘pedaç', rodomontade ‘fanfarronada'... El recull va començar a créixer i, amb l'entrada de curiositats diverses, es podia fer més atractiu.
Quin criteri ha aplicat a l'hora de triar les curiositats? Per cert, són molt variades i amenes.
Al capdavall, només hi ha una condició: la curiositat s'ha de centrar o bé en la paraula o bé en el personatge, qui és o què fa. A partir d'aquí, l'explicació ha de despertar interès. Si, en l'entrada afrodisíac, dic que la cantant Kylie Minogue té un CD que es titula Aphrodita, no dic gran cosa. En canvi, si explico que, quan la cantant va aterrar a Eivissa l'estiu del 2010 per presentar el treball, l'afrodita (o la venus) no es va presentar i que els periodistes se'n van anar..., aleshores això em serveix per referir-me a les paraules que volen dir guapa. I també em serveix per acabar d'explicar l'anècdota de la presentació del CD.
Quina paraula o personatge el va sorprendre més quan el va localitzar?
M'han sorprès les que no sabia que tenien un personatge al darrere: schweppes, tàper, sacher, rocambolesc, paparazzo... N'hi ha unes quantes! Des del punt de vista lingüístic, hi ha una explicació del gran lingüista Gabriel Bibiloni que em té fascinat. Per què en català no diem condom, amb ema final, com fan altres llengües europees? Per la interposició del castellà. Bibiloni explica que quan condom va arribar al castellà, la paraula es va adaptar canviant-hi la m per la n (com a flan, ron, harén...). El català, en canvi, hi hauria mantingut la m sense problemes (bé diem flam, rom, harem...), però llavors es va aplicar l'equivalència avión-avió, melón-meló... i ens vam quedar amb condó.
Quina és la seva paraula preferida?
Tinc dos grups de paraules preferides: les de les plantes (begònia, de Georg Joseph Kamel; dàlia, d'Anders Dahl; fúcsia, de Leonard Fuchs; hortènsia, d'Hortense Lepaute...), potser perquè és un terreny que se m'escapa, i les de la cuina (carpaccio, de Vittore Carpaccio; beixamel, de Louis de Béchameil; tàper, d'Earl Silas Tupper...). Però la paraula preferida, si n'he de triar una, és rebeca. Mònica Montserrat, lingüista i cinèfila, em va demostrar que a la pel·lícula Rebecca, d'Alfred Hitchcock, la segona senyora de Winter només du posada una rebeca durant deu minuts d'una pel·lícula que dura més de dues hores! La gent, tanmateix, es pensa que aquesta senyora (Joan Fontaine, a la pel·lícula) porta sempre una rebeca.
Quant temps ha dedicat a la recerca i la redacció del llibre?
Va ser una feina diària des del 10 de juliol fins al 15 de novembre de l'any passat. L'encàrrec que em vaig fer consistia a escriure un epònim cada dia. Una mena de Nulla dies sine linea, de Plini. Això vol dir que els epònims i jo ens vam trobar al mateix lloc fent les mateixes vacances.