La Kontxa d'Or de Sant Sebastià recau en un film sobre l'ocupació japonesa de la Xina

Una pel·lícula pot reproduir de manera colpidora la cruesa de la guerra i alhora caure en l'esteticisme de l'horror? Pot semblar una paradoxa, però és possible, tal com ho demostra City of life and death, el títol internacional d'aquest film dirigit pel xinès Lu Chuan. Aquesta ciutat de la vida i de la mort és la xinesa Nanjing, amb la qual s'exemplifica la crueltat de l'ocupació japonesa a l'any 1937. Les imatges reprodueixen aquesta crueltat, però ho fan amb una certa tendència a l'esteticisme que, també de manera paradoxal, conviden a posar en dubte la dimensió moral d'un film que al mateix temps cau en la remarca i la redundància. En tot cas, el mateix jurat potser ha reconegut, valorant-lo, el seu esteticisme en concedir-li el premi a la millor fotografia pel treball de Cao Yu.

Començant per l'exclusió de Hadewijch, una pel·lícula «mística» de Bruno Dumont que aquesta cronista considera que està en una dimensió superior a la resta de propostes presentades a la secció oficial, el palmarès oficial d'aquesta 57ena edició del festival convida a ser discutit. El premi a la millor direcció a Javier Rebollo? Certament, les imatges depurades (enquadrades de manera primmirada) de La mujer sin piano són tota una exhibició d'estil. Però d'aquest n'hi ha tant i sembla tan dissenyat que arriba a ofegar la vida de les imatges. El premi especial del jurat a Le refuge? Semblaria, aquest, un premi que hauria de ser per a una pel·lícula especial pels riscs que assumeix, mentre que François Ozon aporta un treball força convencional amb l'únic risc de caure en la misogínia tot vindicant la paternitat homosexual.

Els premis d'interpretació? L'actuació de Lola Dueñas en Yo, también és notable, però la distinció a Pablo Pineda renova una antiga discussió: tot i que el jove procura actuar i no s'interpreta ell mateix, s'ha premiat un actor? De cap manera, però és la decisió del jurat que més discutiria. Més ho seria encara el premi al millor guió, atorgat a Blessed; unes «vides creuades» australianes amb un molest excés de dramatisme. Encara és pitjor, però, el guió de Mother and Child, un film de Rodrigo García (un altre especialista en vides creuades) que va clausurar el festival.