Un ‘Così' de luxe

El Così fan tutte de Mozart torna al Gran Teatre del Liceu fins al 30 de maig amb una producció del Teatro La Fenice (Venècia) estrenada el 2013 i signada pel director d'escena italià Damiano Michieletto, que debuta a Barcelona. “Al principi pensava que era una obra divertida i còmica, però a mesura que m'hi vaig anar endinsant vaig veure que en el fons és cruel i cínica.”

Amb aquest esperit de somriure congelat a la cara, Michieletto ha ambientat l'acció –que originalment transcorre en un cafè napolità el segle XVIII– en un hotel de luxe, un lloc “afí a l'aristocràcia moderna” i, sobretot, anònim: “És un lloc on quatre joves estan de vacances i, gràcies a l'anonimat, tenen més llibertat per relacionar-se.”

Els quatre joves –Fiordiligi, Dorabella, Ferrando i Guglielmo– viuen un procés d'aprenentatge: “Alguna cosa es trenca dins seu i perden la ingenuïtat.”

Tots aquests joves giren al voltant de Don Alfonso, un home descregut i desenganyat que posa en marxa la farsa quan intenta provar que les dones, per la seva naturalesa, són incapaces de ser fidels. “Don Alfonso és un alcohòlic, un home abatut per la vida que no estima ningú ni ell mateix, i al final de
la seva vida es refugia en un núvol alcohòlic”, opina el baríton que l'encarna, Pietro Spagnoli.

La soprano alemanya Juliane Banse, que debuta al Liceu, remarca el fet que les joves viuen una experiència que “marcarà tota la seva vida posterior i la manera de relacionar-se amb els homes”. Reflexionant sobre els motius del compositor, diu: “Mozart no jutja, només mostra els errors humans.” Tot i ser les dones l'objectiu del títol mozartià (“Així fan totes”), Michieletto insisteix que es tracta d'un “així fan tots”: “Mozart no va contra les dones, sinó que mostra aquest tret bàsicament humà.”

Aquest és el tercer treball que du a terme Michieletto al voltant de Mozart. Anteriorment havia treballat amb els altres dos títols de la trilogia Mozart-Da Ponte: Le nozze di Figaro i Don Giovanni. En tots tres desenvolupa una anàlisi dels personatges, al mateix temps que una reflexió metateatral.

Un Mozart madur

El director musical, Josep Pons, destaca que estem davant d'un Mozart “madur” de l'època del Rèquiem i de les tres últimes simfonies. “Aquí arriba a una concisió única, expressa el dolor, la ràbia, la tristesa, la complaença, el cinisme i l'engany... tot plegat sense creuar el llindar de la bellesa com farà posteriorment Beethoven, però ell ho deixa tot a punt.”

Una de les particularitats d'aquesta producció veneciana és que el segon repartiment està integrat pràcticament del tot per veus joves catalanes que ja han cantat al Liceu, com ara Maite Alberola (Fiordiligi), Gemma Coma-Alabert (Dorabella), David Alegret (Ferrando) i Anna Tobella (Despina), a banda de Joan Martín-Royo, Guglielmo en el primer elenc.

L'estrena del Così coincideix amb “el dia sense música” convocat per demanar una baixada de l'IVA cultural. El director de comunicació del Liceu, Joan Corbera, va explicar que, tot i estar a favor de la jornada i de reivindicar la baixada de l'IVA cultural, suspendre la sessió suposaria unes pèrdues de 190.000 euros que no poden assumir. També va recordar que aquesta estrena esta fixada des de fa anys i resulta molt difícil canviar de data.

Obrint amb ‘La flauta'

Durant la presentació de la producció mozartiana, que es va fer al luxós hotel Mandarin de Barcelona, responsables del Liceu van anunciar també que la temporada 2016/2017 s'obrirà amb La flauta màgica de la producció de la Komische Oper Berlín, dirigida per Suzanne Andrade i Barrie Kosky, que servirà per cloure la temporada vinent. També estarà disponible per als abonaments populars.