Art

art&co

pilar parcerisas

La mirada de Pomés

Barcelona en blanc i negre

La imatge de la postguerra a casa nostra és sempre grisa i melancòlica; aquella nit negra de l'autarquia com un teló d'un malson que no s'enlaira fins a final dels anys cinquanta. Pomés retrata molt bé aquelles parelles del franquisme que passegen endiumenjades amb un tortell a la mà o amb una paperina tacada pels xurros o bunyols que acaben de comprar, potser en sortir de missa. Parelles que el fotògraf acompanya d'altres fotos que mostren amb detall una Barcelona pobra, la que ens mostra un nen portant una garrafa a l'esquena.

Mirada estètica

La Barcelona dels anys cinquanta ha tingut alguns fotògrafs d'excepció: Joan Colom, Francesc Català-Roca i Leopoldo Pomés. Colom és el gran voyeur de la Rambla; Català-Roca, el documentalista neorealista a qui no se li escapa cap situació remarcable, i Pomés representa el dandisme esteticista. Té una mirada estètica vinculada a l'art modern i al surrealisme, que fins i tot reforça en el seu pas a la publicitat. Els seus contactes amb els membres de Dau al Set o amb els pintors d'El Paso reforcen aquesta mirada esteticista, que culmina amb les fotografies de murs i grafits que el vinculen a la tradició surrealista de Brassaï, però també a l'informalisme en el seu moment més àlgid, que representa de forma destacada Antoni Tàpies. Brossa, Saura, Tàpies, Chillida, Millares, Cuixart, Ponç formen part d'aquest estol de retrats de primera època que busquen quin entorn estètic pot definir millor el personatge.

Modernitat i publicitat

El dandisme esteticista de Pomés va trobar en la publicitat un camí perfecte on desenvolupar la seva modernitat, que li obre les portes a final dels anys cinquanta. Si hagués viscut al Regne Unit, hauria descobert la Twiggy. La seva primera model serà la seva dona, l'alemanya Karin Leiz, amb qui comparteix les noves idees i el sentit d'empresa. Els anys seixanta i setanta el consolidaran com a creador publicitari i vincula el model a la dona alliberada dels seixanta i al pop art, que culmina amb l'anunci de Margit Kocsis dalt d'un cavall blanc per a Terry. Època de metàfores que esclata amb les bombolles del cava Freixenet i les coreografies daurades que encara avui són la marca estètica de les campanyes nadalenques d'aquesta casa. A la Pedrera, s'hi pot veure tot aquest món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia