Musical fresc i intranscendent

Aquell parell que van triomfar amb Pegados i que van ser ambiciosos amb la comèdia musical Merda d'artista (Ferran González i Joan Miquel Pérez)han tornat amb una peça genuïnament seva. Fer passar una molt bona estona el públic a través d'unes bromes surrealistes que els diverteixen, a ells mateixos. El quadre dramatúrgic és tan prim com inútil. És l'excusa (se'n riuen d'ells mateixos i de tot plegat) per anar desgranant versions de les cançons que estan més ben situades en el rànquing d'internet. El Youtube d'avui és el karaoke d'ahir, o la cançó d'estiu dels vuitanta: com més sonen, més gran és la influència en els altres músics i fans.

El quartet escalfa l'escena de seguida. En tot moment s'adrecen a un públic jove i adult, però la canalla també hi entra amb facilitat, en part per t la sorpresa de les bromes ridícules que s'atreveixen a defensar a dalt l'escenari. Hi ha un gust per l'excés (en caricatura, no pas en recursos escenogràfics, que semblen sortits de la Industrial Bolsera!) però sobretot per un humor surrealista, beneit, ximple, que desarma qualsevol pretensió. Hi ha un toc de Monty Python, de món absurd, intranscendent, descregut, al qual se li pot treure partit en el vessant còmic. El més pedant serà el més vilipendiat.

Amb la seva empatia, connecten perfectament amb el públic (podrien ser un grup perfecte per a comiats de solteres...!) i arriben a fer-lo ballar davant de les butaques. Ara, en cap moment obliden l'atenció per cantar, per entonar. S'ho passen bé, però la música (que pot patir d'un transvestisme en la seva adaptació) sempre és la raó de ser a l'escena. Molt refrescant per aquest estiu que s'ha avançat. Triomfaran.

Seria molt bo, però, que, quan en tinguin ganes, ataquin amb un nou producte amb més rellevància artística (sense necessitat d'abandonar la comèdia musical). Perquè són capaços de fer-ho i tenen l'empatia perquè el públic els segueixi. Cal donar una nova oportunitat a productes bestials com aquell Merda d'artista! del Grec de l'any passat, que tenia molta gresca i desinhibició, però en el qual s'entreveien unes ombres de profunditat dramatúrgica.