Retorn a la realitat

Jordi Abelló (Reus, 1970) és un artista decididament contemporani. Apassionat i rebel, una de les seves grans preocupacions és la distància i la fredor amb les quals el públic rep les obres. Abelló qüestiona l'actual sistema de l'art contemporani per elitista, minoritari amb el llenguatge políticament correcte o, millor dit encara, esnob, que vindria a ser tot plegat el mateix. És, doncs, un artista compromès amb la relació entre l'art i l'espectador. L'art ha d'arribar a la gent, implora, perquè l'art pertany a la gent i no a una aristocràcia intel·lectual i política que en controla i en manipula la seva difusió i interpretació. Poca broma perquè és tota una revolució cultural pendent de fer.

Abelló deu molt a Juan Muñoz, el seu far més lluminós, l'artista que li va obrir els ulls, la ment, el cor i l'ànima. “Has vist el que és art?”, li va etzibar en un taller al Círculo de Bellas Artes, el 1997. Amb Muñoz, Abelló va entendre que l'art és un mecanisme per crear espais per al misteri i per a la sorpresa. I li va ensenyar la importància de la mirada. Mestre –va morir el 2001– i deixeble s'han retrobat aquests dies a Milà. El centre d'art Hangar Bicocca presenta una antològica de l'escultor madrileny que a l'artista reusenc li ha servit de darrera espurna d'inspiració del seu nou projecte: Real.

Real és un artefacte perillós per a aquest sistema obscur i tancat que dictamina què és art i qui en pot consumir. Perquè és un projecte obert, lliure i compartit, de tal manera que l'autoria, el suposat do diví de l'artista, es dilueix en les necessitats culturals de la societat. Abelló ha creat durant un any mig miler d'imatges que ha anat penjant diàriament, de manera metòdica, a les xarxes socials, a Instagram, Tumblr i la seva web. La realitat, engalta Abelló, és el millor museu del món: “Hi ha tantes coses que l'art encara no ha fet...”

“Les fotografies han estat fetes en el context més immediat del que visc cada dia. La motivació sempre ha estat la mateixa: descobrir i tornar a mirar... sense violentar la realitat. Volia ser invisible i tornar a emocionar-me amb el que estava passant davant meu”, explica. Real, insisteix, és un treball per descobrir la condició humana i tornar-la a fer valer. Abelló ha posat el focus en aquelles persones que “desprenen una aura especial, que et fan pensar que estan més vives que les altres. Real és aura, mirada que et retorna, emoció per tornar a descobrir.”

Necessitem tornar a mirar la realitat. Necessitem sentir la fascinació que sentia Juan Muñoz per la realitat abans de traduir el seu increïble món interior en una escultura de ressons transcendents. Per a Abelló, aquest procés de reenganxament amb allò que tenim a prop és un exercici per potenciar el seu projecte pictòric. Abelló és pintor, per sobre de qualsevol altra consideració artística. I, per molt que diguin, hi ha tantes coses que la pintura encara no ha fet...