cultura

L'MD'A descobreix el paper central de Josep Aragay en la definició del noucentisme

L'exposició retrospectiva, comissariada per Xavier Castanyer, presenta algunes peces inèdites

Bona part de l'obra de l'artista es conserva a Breda

L'esforç que el professor de la Universitat de Girona Xavier Castanyer està dedicant a treure Josep Aragay definitivament de la zona d'ombra de l'art del segle XX és admirable. Primer va ser amb la publicació del seu treball de tesi, Josep Aragay, artista i teòric del noucentisme (2012), al qual va seguir, a banda d'una incansable labor de divulgació a través d'articles i simposis, la recuperació del revelador dietari del viatge que l'artista va fer a Itàlia entre 1916 i 1917, editat també per Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2013). Ara arriba, a la manera d'un colofó visual, l'exposició Josep Aragay, temperament noucentista, que es presenta avui al Museu d'Art de Girona (MD'A). És la primera vegada que s'ofereix una visió global i documentada, fora del museu que conserva el seu llegat a Breda, de l'obra d'aquest dibuixant, gravador, pintor i ceramista, a més de poeta, pedagog i teòric de l'art, que Castanyer no dubta a situar en un lloc preeminent de la Catalunya noucentista, ben bé a la dreta d'Eugeni d'Ors, que va encomanar-li, de fet, la direcció artística del programàtic Almanach dels noucentistes el 1911. L'exposició, que es podrà visitar fins al 27 de setembre a l'Àmbit 3 de l'MD'A, parteix en bona part del fons del Museu Aragay de Breda, que dirigeix Castanyer, i incorpora peces procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), del Museu del Disseny, de l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona i d'alguns particulars.

A banda d'algunes de les obres més significatives de la seva trajectòria, com ara una de les gerres de la font de Santa Anna de Barcelona (1918), la retrospectiva dóna a conèixer també algunes troballes inèdites que contribueixen a refermar el paper d'Aragay dins l'art català dels anys vint, en què “va influir de manera decisiva en el debat intel·lectual entre classicisme i modernitat”. Polemista abrandat, la fidelitat a aquest ideal seria també la seva perdició: apartat per les naixents avantguardes, acabaria de passar el purgatori de la marginació durant la postguerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.