Bona sintonia i optimisme en un paisatge desolador

El musical Guapos & pobres neix de la voluntat de fer un musical més enllà del seu èxit empresarial. Com va ser el cas de Bare, per sobre de totes les coses (TGB, 2014), és un cant a l'esperança, des del fons del pou. Un exercici romàntic necessari que es mereix el favor del públic. S'hi sentirà reconegut en qualsevol dels personatges i alhora podrà gaudir d'un cert final feliç.

Els personatges ressonen als Animals de companyia (per allò de joves i desorientats), Sobre el fenomen de les feines de merda (per la seva infructuosa labor de trobar feina digna i, fins i tot al musical Mares i filles (perquè sortir del pis dels pares és imprescindible però sovint és una aventura impossible).

Comèdia musical amb un regust ben amarg: la crisi i les seves víctimes. La generació més preparada no troba manera de fer-se una vida profitosa. L'ombra de la Barcelona turística, en la qual tot es ven i que no ajuda en gairebé res els seus pobres ciutadans, també hi fa presència. Davant d'un quadre en què tot es desencaixa, el llibret es reconcilia amb els personatges i els dóna una sortida airosa. Potser un pèl massa ensucrat.

Del muntatge destaquen la capacitat vocal i interpretativa del repartiment. Si són actors contrastats Frank Capdet i Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo (que s'arrisca sempre per allò que li interessa, si cal apartant-se de l'esfera de Stage, que la va descobrir per a Mamma mia! i que tant la lloava), Muntsa Rius i Xavi Duch. Triomfen amb nota també Jorge Velasco (feliç despreocupat) i Gracia Fernández (el paper que viu una evolució més radical a l'escena i que defensa, també musicalment, amb solvència.