Crítica
Àngel Quintana
De ressaca per Europa
Fa uns quatre anys, Resacón en Las Vegas va introduir un model de comèdia masclista, basada en els excessos. La gràcia de la proposta radicava en el fet que deixava una porta oberta a la imaginació, no tancava el relat i permetia que allò imaginat pogués ser pitjor que allò viscut. Negocios con resaca, de Ken Scott, podria ser una variant més d'aquest model de comèdia en què els escenaris esbojarrats i les situacions sexuals impossibles ocupen un nivell important. El problema és que la proposta de Ken Scott, pensada per rellançar el vessant còmic de Vince Vaughn, es queda a mig camí, les bromes no estan ben perfilades i els personatges no acaben de trobar el punt còmic davant d'un guió excessivament erràtic i disposat a fer riure per damunt de tot, costi el que costi.
La pel·lícula explica la història simple de tres executius americans que decideixen anar a fer negocis per Europa i tancar el contracte més important de les seves vides. El viatge, que estava planificat sense cap risc, acaba donant pas a un seguit de situacions esbojarrades. La majoria tenen poca gràcia i altres busquen una incorrecció política que acaba substituïda per la grolleria. De fet, més que una trama allò que domina al llarg de la pel·lícula no és res més que un seguit d'acudits poc brillants que no acaben de tenir una bona resolució. Una de les escenes estel·lars de la pel·lícula té lloc en un club gai en què tots els acudits redueixen els individus a poca cosa més que a la força dels seus penis. Com en la majoria de comèdies d'aquesta mena, una part de l'al·licient es troba en els actors protagonistes. A part de Vince Vaughn, en aquest cas tenim la presència de Tom Wilkinson, a qui hem vist recentment en el paper de president Lyndon Johnson a Selma. Entre aquella interpretació i la de Negocios con resaca no hi ha cap punt de contacte.