La musclera desaparellada

En tot calaix sempre hi ha un mitjó desaparellat. En l'armari de Núria Feliu segur que hi ha algunes muscleres que han perdut parella. També és el cas de The Feliuettes, un espectacle disbauxat interpretat per un trio i un pianista en què sempre la història i el gag dominen l'acció d'intriga i fantasia desbordant. I en què una parella va de tronc mentre que la tercera juga a fer d'antagònica excèntrica. Xavi Morató, guanyador del darrer Premi Born de Teatre, llueix en aquesta comèdia el seu gust per l'excés, fent bona la desmesura de la revista El jueves, amb els qui col·labora. Martí Torras assumeix una direcció més pensada en el surrealisme, en la trama rebuscada perquè sí, que en una construcció psicològica de personatges. Aquest The Feliuettes té molt de Monty Python, perquè trenca contínuament el discurs per preguntar-se si ja ha passat l'hora i 20 minuts de durada de l'espectacle o quanta estona fa que no toquen pilota. I són constants les trucades del dramaturg a escena tot advertint que les incoherències són llicències còmiques que no és adequat qüestionar.

Núria Feliu és el far de l'espectacle: els tòpics que es coneixen d'ella (Sants, geganta, flors de Bach...) i la seva musicalitat. Són valents en traslladar a la joventut del segle XXI aquella mirada desinhibida de Feliu en ple franquisme. I la defensa de la llengua. Habitualment, en els espectacles que volen construir-se a partir d'un repertori d'un grup (com els Manel a Els guapos són els raros, Versus 2013), la trama queda molt encotillada. Aquí, en què tot col·lapsa alegrement, entra i surt la cançó lliurement, sense la necessitat que quedi ben justificat a l'acció. Potser el problema és que encara hi ha massa transicions llargues i l'hora i 20 minuts del muntatge s'allarga ben bé 15 minuts més del compte. Mai és tard per atrevir-se a retallar algunes puntes del guió o bé per accelerar el ritme (fins a l'extenuació) d'algunes escenes. Així, s'aconseguirà desbrossar una mica l'embolic dramatúrgic i es donarà l'oportunitat de cantar aquesta adaptació del repertori de la Feliu. Perquè falta lluir la capacitat vocal del trio. Divinas, un referent evident, posen més èmfasi en la perfecció del cant. Les The Feliuettes poden alternar la broma amb la sorpresa d'un tema cantat a tres veus amb pulcritud. Per cert, a l'estrena Núria Feliu era la principal animadora; un privilegi per a ella i per a tots.