“M'agradaria que escriure fos una sortida professional”

La primera té un ritme molt sincopat, molt de “muntanyes russes”, i la segona és més pausada, té un crescendo més sostingut. Potser sí que és més madura.

Sí, és el biòleg que en el primer llibre investiga una seqüència d'ADN. A El Visitant, però, la trama és més aviat “arqueològica”. Algú descobreix que hi ha una estranya coincidència entre el descobriment d'en Ramon i un gravat sumeri del 4000 aC. A partir d'això comença una investigació.

Sí, i la intriga és el que dóna força a les meves novel·les. Hi ha un autor que em fa molta ràbia perquè l'envejo, que és en Dan Brown (Àngels i dimonis, El codi Da Vinci), i m'ha influït. Té un domini narratiu impressionant, de manera que és impossible deixar de llegir, encara que potser la història en si no t'apassioni.

Tenia una carrera prometedora com a arquitecte fins que el 2007 vaig deixar de tenir nous encàrrecs per culpa de la crisi. En aquella època tenia un amic, en Jaume Cifuentes, que editava un setmanari a Olot, La Garrotxa, i em va proposar escriure-hi articles sobre arquitectura. Ho vaig fer i vaig descobrir que això d'escriure m'agradava.

M'agradaria que ho fos, per descomptat. Fa poc, la Bel Olid (presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) deia que qui pretengués viure d'escriure en català s'havia equivocat de professió o s'havia equivocat de llengua. És molt bèstia, però és irrefutable.

La intenció és trobar algú que es cuidi d'editar-les totes tres. Amb unes condicions raonables, això sí. Caldria preveure traduccions a altres idiomes, exportar-les, per tal d'arribar a un mercat més ampli.