Jane Austen Project

Stephen King de tard en tard surt del seu retir per concedir una entrevista de gran abast. L'estratègia és sempre la mateixa: surt de l'amagatall per projectar algunes declaracions sensacionalistes que, al capdavall, serveixin d'autopromoció. A la darrera entrevista n'ha dites tres de grosses. Ha confessat “sense orgull, sense vergonya i, per descomptat, sense prejudici” que no havia llegit mai cap obra d'Austen. Després, ha afirmat que la novel·la breu no és res com a gènere narratiu. I, finalment, ha declarat que té un cert sentit de remordiment no haver llegit A la recerca del temps perdut i Rèquiem per una monja.

Les declaracions a la premsa de King mai són espontànies sinó que obeeixen sempre al càlcul tàctic més afinat. I em fa molta gràcia sentir que té la necessitat de desmarcar-se de l'obra d'Austen, que va morir als 41 anys el 1817, llegant-nos mitja dotzena de novel·les que són, francament, obres mestres totes elles.

Durant la seva curta vida, Jane Austen va tenir un ressò discret per diverses raons: el fet de ser dona i desconeguda, el fet de pertànyer a una família de mitjans modestos, el fet de viure lluny de la capital literària londinenca, el fet que comencés a publicar més aviat tard, als 36, de manera que dues de les sis novel·les van ser d'aparició pòstuma.

Des de la seva mort, l'interès per la seva vida i la seva obra no ha fet altra cosa que créixer fins a unes proporcions que només es poden qualificar de gegantines. Certs autors reconeguts de finals del XIX i principis del XX, com Henry James o Virginia Woolf, van reconèixer explícitament el seu art. Ja en aquesta època es parlava de Janeites i Austenites i, fins i tot, davant de tanta fama pòstuma algun crític es queixava dels efectes nocius d'una certa austenolatria.

El 1923, el gran professor d'Oxford R. W. Chapman va publicar una rigorosa edició de l'obra completa en cinc volums. El 1948, l'implacable crític F.R. Leavis la va incloure en el cànon al costat de George Eliot, Henry James i Joseph Conrad. El gran assagista Ian Watt, el 1957, va afirmar que Austen va jugar un paper essencial en l'eclosió de la novel·la moderna en llengua anglesa. Grans biògrafs com Honan Park (1987) i Claire Tomalin (1997) han evocat la seva vida, tan aparentment opaca. A partir de 1995, la seva obra ha estat objecte insistent de recreacions televisives i cinematogràfiques. Des del 2001 se celebra un Festival Austen a Bath que dura una setmana sencera. I el 2014 es va commemorar el primer Jane Austen Day per recordar l'aniversari del seu naixement el 16 de desembre de 1775.

Ara bé, l'esforç més gran ha estat el famós Jane Austen Project per festejar el bicentenari de la publicació de les seves novel·les. És una cosa mai vista i feta abans. Han encarregat a un autor actual una nova versió de cadascuna de les sis novel·les. El 2011 Joana Trollope va encetar la roda amb la nova Sense and Sensibility, que s'havia publicat 200 anys abans. El projecte acabarà el 2018 quan apareguin les versions actualitzades de les dues novel·les pòstumes, Northanger Abbey i Persuasion. La llàstima és que les noves versions corren a càrrec d'autors de best-sellers.

Sigui com sigui, tant la desmarcada sonada de King com la megafonia oportunista de les noves Austen, apunten en la mateixa direcció: l'actualitat de l'obra d'Austen. No facin cap cas de res de tot això i vagin directament a les novel·les, que són insuperables, grans, grans, grans!