Crítica
pop
Hedonisme a l'engròs
Pet Shop Boys apel·len amb desmesura a tots els sentits del cos
No és habitual que una mateixa gira internacional d'un grup com Pet Shop Boys passi tres cops per Catalunya, però aquesta ha estat la fortuna de l'Electric tour de Neil Tennant i Chris Lowe, que, després de passejar-se per Cap Roig l'estiu passat i el Sónar de fa dues temporades, va inaugurar dilluns –amb totes les entrades venudes– la tercera edició del tocat i posat Festival Jardins de Pedralbes.
Amb mitja hora de retard per la complexitat tècnica de l'espectacle i després que Martín Pérez, director del festival, subratllés la condició eminentment privada de l'esdeveniment i agraís a l'alcalde Trias haver estat sempre al seu costat, les pantalles dels jardins van començar a projectar els viatges a tot drap per túnels ferroviaris que enceten un espectacle que, més enllà del pop de sintetitzadors en el qual se circumscriu el grup des del 1981, apel·la amb desmesura a tots els sentits del cos.
Va ser una hora i mitja d'exhibicionisme audiovisual i hits a cabassos que el públic de Pedralbes –incapaç de mantenir el cul als seus seients des del moment que va sonar Suburbia, setè dels vint-i-un temes del concert– va engolir amb la desinhibició pròpia d'una pista de ball. I els mateixos que, poc abans del concert, bevien amb sofisticació una copeta de cava als jardins del Palau, es descordaven botons de la camisa a mesura que Lowe, hieràtic com de costum, i Tennant, moderadament comunicatiu, amb el suport de dos ballarins, feien sonar himnes infal·libles com One more chance, West End girls i –en un tram final per fer saltar pels aires el nostalgiòmetre– It's a sin, Domino dancing, Always on my mind i Go west.
Pet Shop Boys saben com fer que la gent s'ho passi bé, però la seva parafernàlia sense límits fa temps que ha deixat de ser apta per als qui pateixen vertigen.
