Una sensible experiència autobiogràfica

En el punt de partida de Los insólitos peces gato hi ha una història personal viscuda per la directora Claudia Sainte-Luce en relació amb una família d'acollida en la qual va poder refer la seva vida. Probablement per aquest motiu, la protagonista es diu Claudia i és el motor d'una història sensible sobre un dels temes que progressivament es van imposant en el cinema contemporani com és el de la dificultat d'assumir l'educació i la custòdia dels fills quan les circumstàncies de la vida són adverses.

L'estructura argumental de Los insólitos peces gato és molt simple. Claudia, que es guanya la vida treballant en un supermercat, té un atac d'apendicitis i l'han d'internar en un hospital. La noia estableix relació amb la seva veïna d'habitació, que quan s'adona que Claudia viu sola la convida a casa seva. La noia entrarà a l'interior d'una família formada per quatre fills i es convertirà en alguns moments en la mare i en altres en una germana gran. Mentrestant la mare tornarà a ser ingressada, la seva malaltia es complicarà i tot plegat estarà condemnat al canvi.

El to pot fer-nos pensar en el d'una comèdia de bons sentiments, portada de forma equilibrada i amb una estètica propera a la de determinat cinema independent americà. També ens pot recordar el primer èxit internacional d'Hirokazu Kore-Eda, Nobody knows. Claude Sainte-Luce juga les cartes amb honestedat, sap que la història desembocarà cap al melodrama sentimental, però no força les coses i explora possibles relacions entre els personatges principals que generin un cert sentiment d'empatia.

En determinats moments, a la pel·lícula sembla que li costi arrencar i que s'encalli per donar-nos més pistes sobre el peculiar caràcter de la jove Claudia. En altres moments, la pel·lícula busca una certa poètica sensible que pot semblar forçada, sobretot quan la deriva dramàtica juga amb els afectes dels espectadors. De tota manera és innegable que Los insólitos peces gato és un exercici d'honestedat. La pel·lícula és discreta, però sap transmetre la veritat de determinats sentiments i al final s'imposa la descripció d'un peculiar i curiós univers familiar.